Al sud de Senegal hi ha un territori enclavat entre les fronteres de Guinea i Gàmbia que reclama l’independència. A Casamance la lluita armada va començar fa gairebé 30 anys i des d’aleshores viu en un estat de ni guerra ni pau. L’ocupació militar de l’exèrcit senegalès, els assalts de grups de guerrillers a carreteres i l’ús indiscriminat de mines antipersones han perpetuat el malestar en un territori ple de riqueses culturals i naturals. He tingut la sort d’escoltar les veus dels principals protagonistes. Es fa dir Pantera negra. És un vell guerriller que degut a l’edat ha abandonat les armes i la vida a la selva. Enorme, seriós i molt sobri aquest home d’ètnia Diola, porta una ploma vermella al cap la primera vegada que el trobo. “Això només ho duem els combatents.” La Pantera acaba d’assistir a una Assemblea del MFDC, el Moviment de Forces Democràtiques de la Casamance. Una trentena de persones, avis i joves, han discutit i compartit opinions sobre com mantenir la flama de l’independència viva i com reunificar les diferents faccions del moviment. És un moment clau. Les negociacions podrien obrir-se aviat. El canvi de govern a Dakar ha promès una gestió diferent d’aquest […]
Read More
Tot Dakar esta ocupat per xais. Tot? Si! No només els carrers i les principals avingudes, fins i tot la publicitat i la televisió. El programa “Khar bii”, el be en wolof, busca l’exemplar més guapo del país i arrasa entre grans i petits… tot i que no hi hagui estudis d’audiència en aquest país subtropical. Serà el proper 26 d’Octubre, la festa musulmana d’Aïd el Kebir, que aquí, a l’Àfrica de l’Oest tothom anomena “Tabaski”. Els musulmans recorden el sacrifici d’Abraham. Tot un malson financer per molts pares de família, obligats a gastar-se una bona quantitat de diners per seguir la tradició. No sacrificar un animal significa un deshonor, i aconseguir-ne un, tot i que sigui petit i magre, és primordial per a no ser la riota del barri. Almenys fins l’any proper. A la capital, carrers, places i avingudes estan plenes de xais vinguts de tot arreu. No necessiten ni passaport ni carnet de vacunes ja que les fronteres amb els països veïns estan obertes per aquests mamífers. Tot s’hi val per cobrir la forta demanda. A l’estació central de Dakar, el tragí d’animals i de sacs d’herba per nodrir-los és bestial. Els bens esperen el destí final […]
Read More
Un twit de Youssou Ndour, va arrencar el debat. @MinistreYou troba escandalós seguir utilitzant #Dakar, el nom de la capital senegalesa, per una prova esportiva que es celebra a Amèrica del Sud. Charles Faye, portaveu del ministre de Cultura senegalès, va demanar que tornessin a Àfrica o que s’oblidéssin d’utilitzar aquest nom. “Els organitzadors son lliures de muntar la competició on vulguin, però mantenir el nom de la capital del Senegal amb finalitat publicitària és penós”. L’expol·li lingüístic arriba també a la xarxa: www.dakar.com és la pàgina de la prova de motor, no de la ciutat. L’organitzador de la prova responia a mitjans francesos des del Perú: “És una marca registrada. També hi ha un perfum que es diu París…” Dakar, el Dakar,… En la ment de molts europeus, Dakar, no és una ciutat, és una prova esportiva que des del 1995 no comença ni a Paris i des del 2008 no acaba a Dakar. És també una aventura mediatitzada. Tones d’imatges de la travessa de cotxes, motos i camions entre dos continents s’han fet habituals any rera any a les nostres retines. Impregnada per l’esperit d’aventura del pilot de motos francès Thierry Sabine, aquesta prova era el veritable Rally. […]
Read More
“Obama, Sarko, Cameron, Merkel, digueu-li que la Constitució, la llei que regeix tots els senegalesos, no permet presentar-s’hi. Que no forci! Que és millor prevenir que curar!” El músic envia un missatge al món sencer. “Jo sóc pacífic, però no sabem el que pot passar a finals de Gener quan el Tribunal Constitucional es pronunciï.” Ndour vol aixecar-se com una veu única d’una oposició molt dividida. El candidat favorit des de l’exterior demana el mateix que tots els líders de l’oposició i les plataformes ciutadanes. Abdoulaye Wade, 85 anys + IVA, no pot presentar-se a un tercer mandat. El “vell” va modificar la Constitució. Els mandats van passar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer era únicament de 5, no compta! La resta de la entrevista, ja us podeu imaginar. Prioritats del seu projecte: reduir l’escandalós tren de vida del govern actual, educació, salut, aigua potable per tothom i l’autosuficiència alimentària. Vaig ser el primer a recuperar i fer passar a l’exterior el missatge de l’anunci a la TV el dilluns i el quart a entrevistar-lo amb Stéphane, el meu enrollat cap de redacció. Això és la guerra dels mitjans! Qui ho havia de dir, amb […]
Read More
Un tipus curiós aquest holandès que acaba d’arribar a Dakar. Es diu Berman, té 54 anys, és periodista de formació i membre del Partit Socialista al Parlament Europeu. Ens ha explicat que havia sigut corresponsal freelance a Paris i Moscou per RNW abans d’embarcar-se en política. Avui és el cap de la Missió d’Observadors de l’Unió Europea per les eleccions al Senegal 2012, després d’una anterior missió a Afganistán. No és la primera vegada que em creuo amb observadors internacionals, però si que aconsegueixo que m’expliquin el perquè serveix la seva feina, fins a on poden arribar i qui paga les factures de tants sous, hotels i desplaçaments. Gairebé 100 observadors europeus es desplaçaran els propers dies per tot el país per valorar si els candidats tenen un accés igualitari als mitjans de comunicació, si les urnes estan ben distribuides, si s’obre i es tanca els centres electorals als horaris previstos o si el recompte de vots és correcte. També ha deixat clar que les factures les paguen els europeus, que no es desplacen mai sobre el terreny si l’Estat en qüestió no els convida i que únicament faran una llista de recomanacions una vegada finalitzat el procés. El procés […]
Read More
« Això que ha fet el vell, amb l’ajuda dels altres vells, tots ho sabem: és un cop d’Estat constitucional. I no ho acceptarem.» Ho ha dit en Thiat, 33 ans, músic de rap, en una roda de premsa amb els caps de tots els partits polítics de l’oposició. Just després de saber que Abdoulaye Wade era candidat de ple dret a les eleccions del proper 26 de Febrer. I si, a la foto té cara de pocs amics i porta un barret per anar a esquiar. Però a en Thiat, d’amics no li falten. És un dels personatges més influents entre els joves senegalesos. Retingut el passat Juliol 3 dies per la policia després de pronunciar unes paraules similars, Thiat no té por. “No deixarem que un vell de gairebé 90 anys foti enlaire el futur del jovent. Ningú pot resistir a la voluntat del poble. La joventut esta a punt per continuar el combat fins a la victòria”. Aquest músic és un dels 3 fundadors d’un moviment original que té per objectiu crear un nou model de ciutadà. El moviment “Ye na marre” o “Ja n’hi ha prou!”, implica als joves per canviar el futur del seu país […]
Read More
Els últims 25 anys d’aquest home a la seixantena han estat lligats a una porteria. Coulibaly treballava com a porter d’un dels edificis més grans de Plaça de l’Independència al centre de Dakar. Feia torn de matí i dues nits al mes durant els cap de setmana. Aquest tipus cridaner, divertit, amb un xiulet a la boca i un uniforme ple de descosits, organitzava les motos i els venedors ambulants que molestàven l’entrada dels veïns. Coulibaly era un musulmà practicant, amb dues dones i vuit criatures a la banlieue de Dakar. L’he creuat quatre o cinc dies a la setmana durant els últims dos anys. Alguns cafès al carrer, algunes cigarretes mentres xerràvem de la vida i un viatge amb scooter fins a l’estació de bus Lat Dior. El passat Maig, li vaig prometre un retrat. Unes setmanes més tard, li vaig unes quantes fotos. No vaig tenir temps a donar-li les ampliacions. Va morir sobtàdament tres dies després d’immortalitzar-lo. Les fotos ampliades van acabar al menjador de la seva familia a Pikine i en aquest blog.
Read More
