El transbordador “Joola” va naufragar la nit del 26 de setembre de 2002 prop de la costa de Gàmbia. Aquest vaixell assegurava el transport marítim entre la capital, Dakar, i el sud del Senegal. Després d’alguns mesos a dic sec per ser reparat, acabava de reprendre el servei sota tutela militar. Amb una capacitat per 580 persones, aquella nit fatídica al “Joola” hi viatjaven 1928 passatgers de totes les edats. 10 anys després, els familiars de les víctimes de la tragèdia naval amb més morts de la Història reclamen justícia 10 anys d’aquest maleït accident i els familiars de les víctimes encara busquen respostes. Des de tots els racons del país, pares, mares i fills celebren el trist aniversari de la tragèdia i trenquen el silenci al voltant d’aquest afer. Ofrenes florals i pregàries en tot el territori han estat els actes organitzats per commemorar un accident naval que va causar més víctimes que el Titànic. Al cementiri de Mbao, a una vintena de kilòmetres de Dakar, abans d’una pregària conjunta entre cristians i musulmans, alguns joves netegen les males herbes que han crescut degut a les pluges de les últimes setmanes. Les sepultures blanques no tenen nom. Una part […]
Read More
Al sud de Senegal hi ha un territori enclavat entre les fronteres de Guinea i Gàmbia que reclama l’independència. A Casamance la lluita armada va començar fa gairebé 30 anys i des d’aleshores viu en un estat de ni guerra ni pau. L’ocupació militar de l’exèrcit senegalès, els assalts de grups de guerrillers a carreteres i l’ús indiscriminat de mines antipersones han perpetuat el malestar en un territori ple de riqueses culturals i naturals. He tingut la sort d’escoltar les veus dels principals protagonistes. El senyor Mendy dóna instruccions amb humor als treballadors a la cuina del seu petit restaurant. Aquest empresari és propietari d’un restaurant i dues discoteques al Cap Skiring. “Durant la temporada turística, hi ha 22 de treballadors contractats! Tots paguen impostos. N’estic orgullós” A l’extrem sud oest del Senegal, enganxat a l’Atlàntic i a la frontera amb Bissau, el Cap Skiring ofereix als turistes sol, platges i visites en piragua als magnífics manglars. El Cap és una bon balcó per deixar-se seduir per la misteriosa Casamance. Jeannot Mendy va decidir instal·lar-s’hi després de viure l’infància a França, amb un projecte personal sota el braç. Jeannot és d’ètnia manjak, una minoria que les fronteres colonials van repartir […]
Read More
És el moment més esperat de cada dia. Fins a la tercera setmana d’Agost, a quarts de vuit de la tarda serà l’hora de l‘Ndougou [l’endogu]. Un mot wolof, una de les set llengües parlades al Senegal, que significa la ruptura. L’Ndogou és per alguns una cursa per arribar a casa i celebrar un berenar amb la família i per d’altres és únicament una parada al camí de la jornada de treball. En un dels mesos més calorosos de l’any, hi ha un abans i un després d’aquesta hora que varia minuts i segons a mida que s’escurça el dia. A Dakar, amb més de 2 milions de musulmans, el Ramadà marca el ritme de la ciutat i l’humor dels seus habitants. Tothom treballa amb menys ganes i és més fàcilment irritable. Algunes baralles als autobusos, més accidents de trànsit dels habituals,… I no és d’estranyar: no es pot beure, ni menjar, ni practicar sexe, ni fumar fins que la Comissió Nacional Lunar decreti el fi del dejuni. Al Senegal, l’Islam manté certes particularitats, i gairebé tothom segueix les ordres d’aquest grup de sabis que filtren la doctrina de Mahoma des de fa segles. I fins que no vegin la […]
Read More
El “lleó blanc” ha vingut a guanyar. Aquest canari de 140 quilos i 1 metre 85 d’alçada és l’únic europeu que combat a la lluita senegalesa. En el seu tercer duel, Juan Espino, acaba de tombar al seu adversari, Keur Dième en apenes 3 minuts. Va ser en un estadi al popular barri de la Medina i dos TVs retransmetien en directe l’espectacle. “Jo el que vull és compartir la lluita.” Explica menjant un thieboudiène, el plat d’arròs amb peix i verdures típic en un discret restaurant de Dakar. El Juan és campió de lluita canària, propietari d’un gimnàs i sobretot un rodamón de la lluita. “M’he pegat en unes 20 varietats de lluita; grabbing, jiu-jitsu brasileny, judo, bahol, buren, lluita lleonesa…” Es va instal·lar a Brasil durant 6 mesos per aprendre jiu-jitsu, 3 mesos al Japó on va assistir a una escola de Sumo i acaba d’arribar de Brusel·les on s’acaba de proclamar campió europeu de grabbing. “Viatjar et fa aprendre. Et pots fer moltes preguntes a la vida… sobre tu, sobre Déu, sobre l’existència… Però sempre que estic en un lloc intento adaptar-m’hi i fer el que fan allà.” I aquí, en Juan competeix en la lluita a […]
Read More
El president nord-americà i el jugador del Barça passaran pel Senegal aquesta setmana. Per Obama, primera parada d’un tour africà que el portarà a Sud-àfrica i Tanzània. De teló de fons, el delicat estat de salut de Mandela. Messi, dóna la seva imatge per lluitar contra la malària en un viatge patrocinat per una una fundació del Qatar. Al mercat de Medina Pregunto a l’Ali si està més content de l’arrivada d’Obama o de Messi.“Messi! Demà m’en vaig a Mbour amb transport públic amb els amics per fer-m’hi una foto. Tinc preparada una samarreta “Messi Forever” per que me la signi.” El 10 del Barça és una de les samarretes més venudes de tot el país. Al mercat del popular barri de Medina, buscava però, una imatge d’Obama hores abans que penjéssin els pòsters governamentals. En 30 minuts al mercat, no he trobat cap foto del president americà. Ni a les barberies. Al Senegal, fotocòpies en color de lluitadors, de jugadors de futbols, de líders religiosos són plastificades i enganxades amb cinta adhesiva a finestres de cotxes i busos. D’Obama, ni una, de Messi a patades. Photoshopejades, amb Mourinho, amb Cristiano, amb samarreta del Barça i de la selecció argentina… […]
Read More
Senegal celebra el primer aniversari del seu canvi de rumb polític. Va ser tot just fa un any, la vigília de Sant Joan, a Dakar van arrencar quatre dies de fúria que es van estendre a tot el país. Quatre dies de disturbis que van quallar en un moviment social i polític molt ampli que va mantenir el rumb fins a la caiguda del president Wade per la força de les urnes. Aquí tots el coneixem com l’M-23. El 23 de Juny del 2011 “el vell” intentava una nova modificació de la Constitució. Amb el debat en marxa a l’interior de l’Assemblea Nacional, la població es manifestava a la porta. Les provocacions entre partidaris del president i l’oposició van acabar en una pluja de pedres mentre la policia es parapetava a l’accés de l’assemblea. La violència es va estendre com la pólvora per tota la ciutat. Informat del que passava, Wade no va gosar l’enèsima nova modificació que l’hauria catapultat amb un 25 % de vots a la presidència del país. L’explosió de ràbia arribava després de mesos de talls de corrent diaris, d’un increment dels preus dels aliments bàsics i d’una sèrie de maniobres per fer visible al fill […]
Read More
“Algú ha dit que aquest país és un infern per periodistes… bé, aquí hi ha drets i responsabilitats. Els periodistes son menys d’un 1 per cent de la població. Si algú espera que jo deixi que l’1 per cent de la població destrueixi el 99 per cent, s’ha equivocat de lloc.” Així de clar ho deia Yaya Jammeh, el president del país més petit de l’Àfrica de l’Oest després d’exercir el seu dret a vot el passat 24 de Novembre. Reporters sense fronteres té fitxat Jammeh a la seva llista dels 41 predadors de la llibertat d’expressió. I avui, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, és una ocasió per recordar-ho de nou. Informar és una feina de risc a Gàmbia. El mes de Gener, Mamadou Jallow va ser arrestat per haver escrit un article on uns grangers denunciaven la corrupció d’un polític local. Va ser posat en llibertat 3 dies després. Però d’altres, no tenen tanta sort. Des del 2004 un periodista continua desaparegut. I el 2006, el corresponsal de l’agència France Press i editor d’un diari local va ser abatut a trets al mig del carrer. Les investigacions fetes pel règim n’exculpen tota responsabilitat. Sense oficina ni representant […]
Read More
