Si has de fer una radiografia dels francesos instal·lats a la capital del Senegal i saber què en pensen de les eleccions del seu país, cal trobar expatriats de tots els colors (polítics).
La conversa amb el cap de redacció va anar així:
_Tens un amic d’ultra dreta?
_No.
_Doncs espavila, perquè hauries d’equilibrar la peça.
En una cala del barri Plateau de Dakar hi ha el Club dels Corses. Els Corses de Còrsega, de l’illa mediterrània,…! La seu del club és una terrassa amb vistes al mar on s’hi amaga un bar, un restaurant, una petita piscina i un terreny de petanca. Tot en ordre, net i polit, però és evident que ha viscut temps millors.
Michel, membre i gestor de l’associació, darrera la barra defensa una opinió diferent a les que ja havia recollit. “Votaré a l’ultra dreta o a l’ultra esquerra a la primera volta, només per tocar els collons! Ja n’hi ha prou de Sarkozy, cal un canvi.” Li demano d’entrevistar-lo davant de la càmera. No way.
Espera, m’aconsellen. Cal temps. S’acosta l’hora de l’aperitiu. La parròquia del dimarts hauria d’aparèixer per seguir un ritual ben francès: copeta, formatge i converses disteses entre amics.
Un got de Pastís amb aigua. Cigarreta. Michel explica que el club té poques activitats organitzades, a part de la competició de petanca. Que el restaurant funciona bé, que el diumenge esta ple de gent per dinar i banyar-se a la piscina. Li pregunto perquè a Còrsega tenen aquesta bandera. M’explica una llegenda del Mediterrani medieval, amb Pere III el Cerimoniós, la ciutat de Gènova i un Papa Romà molt abans de la conquesta francesa de l’illa.
Una de les tropes duia com a bandera el dibuix d’un cap d’un sarraí tallat amb els ulls embenats. Quan els habitants de l’illa van establir una Constitució, van modificar el dibuix, li van treure la bena dels ulls i li van lligar al voltant del front. Van fer-ne bandera de Còrsega independent. Llegendes mediterrànies des de l’Àfrica de l’Oest. Si, calia esperar.
5 dones s’asseuen, passen comanda i xerren en una taula circular. Caço la senyora Pons. Jubilada de 72 anys, fa 23 anys que viu al barri. Antiga directora d’una escola privada a Dakar passa la tarda amb les amigues. Votarà a les eleccions franceses l’Abril del 2012.
_Heu canviat l’opinió sobre el vostre país pel fet d’estar instal·lada al Senegal fa 23 anys?
_No. No m’ha influït gens ni mica viure i treballar aquí.
Era al Club dels Corses (de Còrsega) i calia trobar l’opinió de tots els colors (polítics).
