Karim, abans “Ministre del cel i la terra” i sempre fill d’Abdoulaye Wade, president de Senegal fins el febrer del 2012, ha passat (de moment) una nit a comissaria. No és la primera visita a les dependències de Colobane, però la nit del 16 d’abril quedarà gravada a la memòria d’aquest il·lustre hoste que alimenta passions al Senegal.
Karim Wade, l’ex-ministre de transports aeris, d’infrastructures, d’energia i de cooperació internacional (si…, per tot això era el super ministre…) havia fet estudis a Londres on va treballar en el grup Citybank. Expert comptable, molt estimat pel seu pare i molt impopular entre els senegalesos, s’havia convertit en una peça clau els últims anys de govern del “vell”. El delfí de la família, es va estavellar estrepitosament en unes eleccions locals, on no va aconseguir ni suport en el seu propi districte, i tot i les maniobres posteriors del seu pare, no es va posicionar per les eleccions a cap d’Estat.
Aquest home de 44 anys és, ara per ara, l’objectiu n.1 del CREI. Sota aquestes sigles, hi ha un tribunal especial dedicat a buscar les pistes de l’enriquiment il·lícit i del blanqueig de diners, que si bé existía des de fa algunes dècades, el nou govern de Macky Sall ha ressuscitat per l’ocasió. La investigació que va començar el juliol 2012 té per objectiu buscar béns que han estat dissimulats des de fa molt de temps tan al Senegal com a la resta del món.
Karim, l’amic del rei marroquí Mohamed VI i dels tot poderosos dels Emirats Àrabs ha tingut un mes per justificar un patrimoni de 1058 milions d’Euros (!) I el dossier presentat pels seus advocats el dimarts a les 11.35h, no sembla suficient pels responsables del CREI. Així que, a les 13h, la policia va decidir anar a buscar-lo a casa seva. I com sempre, tot i que la premsa nacional li supliqués, Karim Wade no va parlar.
Alioune Ndao, cap visible del CREI, explicava en una sala diminuta a rebentar de periodistes que Karim és el responsable “d’una veritable enginyeria financera organitzada amb amics que li han cedit els noms i muntatges complexes.” El fiscal del CREI assegurava que hi ha sectors claus de l’economia del país gestionats per empreses basades a Panamà, a les Illes Verges Britàniques i Luxemburg. Per l’antic partit al poder, tot és una caça de bruixes i l’única culpa de Karim és ser fill del seu pare.
Al carrer, les opinions sobre el tema que ha monopolitzat els diaris els últims mesos, són dividides. Eduard Ndow, un jove cristià, m’assegurava que “la Democràcia ha de premiar aquells que s’enriqueixen lícitament, i castigar aquells que s’embutxaquen els diners del poble”. Mentres se’m queia la baba, dos homes m’espetàven que Karim no té culpa de res i que ha ajudat al seu pare a cercar finançament per construir carreteres i hospitals. “Un afer polític! Tot és un muntatge polític!”
Polític o no, el que esta clar és que almenys fins ara, la Justícia senegalesa ha gosat anar molt lluny. Llunyíssim, penso jo. Un any després del canvi de poder, investigar a un antic ministre que (més que probablement) ha aprofitat el poder per embutxacar-se una (enorme) fortuna, és si més no, primícia a Àfrica.
Una primícia que portarà cua, ja que Karim no és l’únic a ser investigat. Els antics càrrecs del PDS (Partit Democràtic Senegalès, l’antic partit al poder) sota la lupa del CREI també temen per les seves butxaques, la reputació i en alguns casos, la pèrdua de llibertat. També molts membres del govern actual s’han format a l’escola de Wade. Macky Sall, l’actual president, va estar al costat del clan del vell una desena d’anys. Hi ha algú que dubti que no ha aprofitat del sistema?
Més que Justícia i fer la llum sobre l’afer Karim, jo tinc la sensació que tot el Senegal espera a veure el proper capítol d’aquest drama familiar. Ara queda saber, si el seu papa tornarà, per si més no, posar el clam al cel. I si Wade torna d’Europa aquests dies, anirà a comissaria a visitar el seu fill?