En Modou arriba tard a la cita. Guarda els patins en línia atrotinats en una motxilla abans de pujar les escales de la sala d’assajos. Em saluda a mi i al Carles, un bon amic i millor fotògraf que esta aquests dies a Dakar. L’assaig de 4 hores de l’única troupe de teatre del Senegal ha començat fa uns minuts. Una dotzena de joves fan malabars, fan rodar el monocicle i preparen les anelles en una antiga fàbrica de galetes al centre de la ciutat.
En Modou va néixer a Gàmbia fa 27 anys i és el líder de “SenCirk“. “El circ és el que m’agrada al món!” m’assegura mentre comença els estiraments. La companyia és el seu projecte vital després de, com d’altres camarades, haver malviscut als carrers de la capital. Modou va escapar-se amb 13 anys d’una escola corànica a l’interior de Gàmbia perquè un company més gran el maltractava. Com milers de nens d’Àfrica occidental, es va dirigir tot sol a Dakar. “Sempre m’havien dit a casa que teníem una tieta a Dakar.” Evidentment, no la va trobar.
Al Senegal hi ha, segons diferents ONGs, uns 50.000 nens “talibés” de 3 a 14 anys que viuen lluny dels pares i de les aules i passen la major part del seu temps demanant almoina als carrers de pobles i ciutats. Suposadament els nens aprenen a recitar l’alcorà en àrab sota les ordres d’un mestre o “marabout”. Aquest està a càrrec de la seva formació i s’assegura habituar-los a la “vida dura” per preparar-los un cop haguin abandonat les “escoles coràniques”. En realitat, tot i algunes honroses excepcions, les coses s’allunyen de l’ideal educatiu: els nens viuen en males condicions i són explotats pels seus mestres. Els “talibés” demanant almoina a tota hora són tan habituals als ulls dels seus compatriotes, que han esdevingut un gran problema invisible. Al Senegal pocs en parlen i ningú aixeca la veu contra aquesta mala interpretació de l’Islam.
Modou perdut, sense formació, va deambular unes setmanes pel centre de Dakar. Les portes obertes del centre d’acollida “L’empire des enfants” on els nens jugaven a bàsquet li van cridar l’atenció. Els responsables del centre, avui ple a vessar, que acull avui a 174 nens, el van adoptar. Anta Mbow, una dona elegant a la seixantena, dirigeix aquest l’imperi, un dels 6 centres d’acollida a Dakar i banlieue. El centre funciona gràcies a donacions i amb una subvenció de l’estat senegalès. Pioner, coordinat amb els serveis socials, amb les emergències el centre busca els pares dels nens que deambulen i que demanen ajuda. “Mai no donem un nen a un mestre corànic tot i que el vinguin a reclamar. Busquem els pares i la família pròxima siguin on siguin i intentem trobar solucions.”
Durant el dia, els nens que fan estades llargues, van a les escoles més pròximes. La tarda al centre és per fer-hi tallers: bàsquet, patins, teatre i circ. Anta m’ho explica al pati del centre mentre una desenes de nens assagen una obra de teatre. “El circ aporta, més enllà de la tècnica, un esperit de grup i de superació personal. Cal repetir milers de vegades els exercicis per arribar a fer-los bé.” Modou va beneficiar d’una formació en circ per una ONG sueca. Funcionava tant bé, que el van enviar al nord d’Europa per a continuar la formació. “Modou és un model per als nens del centre. Avui torna el que li hem donat aquí durant 5 anys” m’assegura orgullosa la senyora Mbow.
“El circ és sempre un joc, juguem sempre. Clar que havia d’enganxar a nois com aquests!” m’explica el manager Olivier Guillochon, mentre el Carles organitza els joves per a fer les fotografies. Cinc anys després d’arrancar el projecte, Modou i els seus companys es financen fent classes de malabars a centres d’acollida, a 3 hospitals i a una escola privada. “Cal que fem d’aquest projecte i de la passió un projecte sostenible a llarg termini.”
El passat mes de Juny una col·laboració amb el Cirque Electrique parisí, els ha posat sota els focus. 3000 persones van assistir als 3 espectacles d’entrada gratuïta al Gran Teatre (de construcció xinesa) “Això ens dóna energia per anar més lluny, per saber que ens podem construir un futur” em deia Modou entre bambolines. Propera parada a Paris a partir del 6 de Desembre, després d’actuar a Conakry, Ziguinchor i Banjul.
