El president nord-americà i el jugador del Barça passaran pel Senegal aquesta setmana. Per Obama, primera parada d’un tour africà que el portarà a Sud-àfrica i Tanzània. De teló de fons, el delicat estat de salut de Mandela. Messi, dóna la seva imatge per lluitar contra la malària en un viatge patrocinat per una una fundació del Qatar.
Al mercat de Medina
Pregunto a l’Ali si està més content de l’arrivada d’Obama o de Messi.“Messi! Demà m’en vaig a Mbour amb transport públic amb els amics per fer-m’hi una foto. Tinc preparada una samarreta “Messi Forever” per que me la signi.” El 10 del Barça és una de les samarretes més venudes de tot el país. Al mercat del popular barri de Medina, buscava però, una imatge d’Obama hores abans que penjéssin els pòsters governamentals.
En 30 minuts al mercat, no he trobat cap foto del president americà. Ni a les barberies. Al Senegal, fotocòpies en color de lluitadors, de jugadors de futbols, de líders religiosos són plastificades i enganxades amb cinta adhesiva a finestres de cotxes i busos. D’Obama, ni una, de Messi a patades. Photoshopejades, amb Mourinho, amb Cristiano, amb samarreta del Barça i de la selecció argentina… Aquesta amb Modou Lo, un lluitador senegalès, una aparició a la samarreta interior de l’argentí. No és una enquesta del CIS, però de 10 homes a qui he preguntat, 8 esperen amb més il·lusió Messi que Obama.
Messi, farà somiar als joves al ritme de la fundació del Qatar Aspire
A l’astre argentí, un helicòpter l’espera a la pista de l’aeroport per envolar-se ràpidament a 50 km cap al sud. Distribució de mosquiteres per prevenir el paludisme, visita d’un orfandat, d’una escola de futbol i d’una reserva d’animals. Però en la ja anunciada única roda de premsa de 10 minuts, les preguntes sobre els seu embolic financer seran les més buscades. Dubto que abordi el tema. Segur que més d’un ho intentarà. Lionel Messi estarà un parell de dies abans de marxar a Colòmbia, per continuar amb la seva missió patrocini.
I Obama, perquè ve a Dakar?
Doncs suposo, per felicitar al president Sall i a la tradició democràtica del país. Les urnes van fer fora al vell Wade el febrer 2012, en unes eleccions tenses fins l’últim moment. Un exercici saludable en una regió moguda. La guerra al nord de Mali i les properes eleccions amb un equilibri difícil, la inestabilitat del narcoestat de Guinea Bissau, les tensions perpètues a la democràticament inexperta Guinea Conakry… Al costat estats veïns, Senegal és un illot de pau i un exemple pel continent.
“Què voleu que vagi a veure i l’aplaudeixi? “ em pregunta Oumar, d’uns 50 anys, mentres llegia les portades dels diaris penjats amb les pinces d’estendre en un quiosc de premsa. “Jo no hi aniré. És un president americà, ha vingut aquí pels seus propis interessos.” Obama renovarà vincles amb el país més proper geogràficament del continent americà. A la punta de l’Àfrica Occidental s’han de lligar llaços econòmics, per frenar l’ombra de la Xina sobre el continent, però estratègics i militars també.
For security reasons…
A Dakar, for security reasons, es tanquen algunes de les artèries de circulació. Venedors ambulants han sigut reallotjats en mercats i fa dies que no és pot aparcar al centre. És fàcil creuar-se amb grups d’homes-croissants a la quarantena, vestits amb polo, ulleres de sol, motxilles negres a l’esquena i pinganillo a l’orella. Hi ha hagut una profunda campanya de neteja al recorregut de la visita. Tan profunda que ha portat a desenes de persones a la comissaria, almenys per unes hores. “El dia D, ho miraré a la tele. Jo tanco el restaurant, i me n’aniré a casa” em diu Ousmane Guèye, en una terrassa sense clients. Aquest restaurador té un bar restaurant a la turística illa de Gorée. Dijous passat, una batuda va portar a quinze persones a la presó i els veïns van acabar a pedrades amb una vintena de policies de paisà.
L’illa de Gorée, una visita privada en directe a la TV
A mitja horeta en ferri des del port de Dakar, aquesta petita illa és un dels punt d’embarcaments d’esclaus cap a Amèrica. Fundada per holandesos; portuguesos, anglesos i francesos es van disputar la seva posició estratègica. Tot i els historiadors reconeixen que va tenir un paper menor en el tràfic d’esclaus, aquesta agradable illa i el seu museu “la maison des esclaves” recuperen la memòria de temps passats i són avui, lloc de peregrinatge i símbol de la lluita contra l’esclavatge.
Mandela, Bush, Hollande,.. molts caps d’estat hi han passat. Obama hi serà acompanyat per Michelle i les dues filles. “Es tracta d’una visita privada” deia Souleymane Diop, cap de comunicació de la presidència senegalesa, en roda de premsa davant de 200 periodistes “No prohibirem l’accès a l’illa, però no hi haurà ferri durant la jornada. La RTS (televisió pública senegalesa) i la CBS ho cobriran i us donarem accés a la senyal.
Gorée bloquejat 24 hores abans de l’arrivada d’Obama. Amina, jove mare de l’illa sembla no importar-li gaire. “No passa res si els turistes no venen un dia. Ja ho recuperarem. Si acollim bé al president Obama, segurament després vindran americans, que últimament no són molts.” Entre d’altres ocupacions, una paradeta de records. Pocs turistes aquests dies. “No esta tan malament. Has vist com està de net?” m’explica un veí apoltronat a la porta de casa seva a la petita illa.
En 24 hores els visitants il·lustres i els seus cossos de seguretat passaran com un llamp.
