El mateix cap de setmana que el món mira a les eleccions índies, on més de 800 milions d’electors escullen el seu futur, un petit país de l’Àfrica de l’Oest fa el mateix exercici. A Guinea Bissau voten únicament 776.000 persones i la cita és una nova esperança per a passar la pàgina dels cops d’Estat viscuts i poder refer el camí per uns ciutadans que n’estan farts. De nou, cal trobar el primer president que (amb el permís dels militars) sigui capaç d’acabar el seu mandat.
La campanya és una festa!
Simpatitzants dels 13 candidats a la presidència del país es fonen a la capital, Bissau. Pancartes, camions amb enormes altaveus, grups de percussió de tots els colors polítics es barregen a la plaça dels Herois. Esgrimeixen eslògans alegrement i a ningú se li passa pel cap llençar-se pedres ni insultar-se quan es creua amb els grups rivals. Pocs policies vigilen els carrers i sorprèn el bon rotllo que hi ha entre uns i altres. Guinea Bissau compta amb una mica més 1 milió i mig d’habitants. És com una escala de veïns, on tothom es coneix i l’amic taxista Abdoulaye Diallo (vagi on vagi sempre hi ha un Diallo, membre de l’ètnia preul aprop) em diu que l’ambient és semblant al Carnaval del passat Febrer.
Unes eleccions precedides de mala reputació
Bissau pateix una inestabilitat crònica: ha sofert 9 cops o intents de cop d’Estat des de la independència de Portugal el 1974. Les últimes eleccions presidencials i legislatives van celebrar-se el Febrer de 2012 i el mes de Març, un putx del general Antonio Indjai instal·lava de nou els militars al carrer i enviava al president a l’exil. Des d’aleshores, Nacions Unides, Unió Europea i la Cédéao (la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica de l’Oest, que agrupa 15 Estats) han fet tot el possible per organitzar un cens electoral, convèncer als putxistes i recomençar el procés. Els Europeus hem contribuit en 2 milions d’Euros per ajudar a preparar les eleccions. Per aquesta ocasió, hi ha desplaçats més de 600 observadors internacionals, gairebé 1 per cada 10.000 electors. A la capital no hi ha llits disponibles. Observadors d’arreu del planeta, vinguts de Nova Zelanda o del Timor fan viure al sector hoteler almenys una setmana.
La tentació dels càrtels colombians
“Tenim un exèrcit hereu de la guerra de la independència, un exèrcit de guerrillers, que no responen a les necessitats actuals” explica Pablo Nunes, un candidat a la presidència no afiliat a cap partit. “Si sóc escollit caldrà fer una reforma, però els ho haurem d’explicar bé que això no serà un acomiadament massiu.” El nucli dur de l’exèrcit, apenes 60 militars, controlen el país. Bubo Na Tchuto, cap de l’Estat Major de la Marina i ferm aliat de l’actual putxista, va ser arrestat per l’agència antidroga nord-americana. L’abril del 2013 una silenciosa operació en aigües internacionals el va portar als Estats Units on segueix arrestat.
Bissau, és des de fa desenes d’anys, camí de la cocaïna llatinoamericana. Per avió o vaixell arriva a l’arxipèlag de Bijagos i remunta l’Àfrica de l’Oest per arrivar a Europa. L’orografia, les nombroses fronteres, la corrupció i la manca de mitjans dificulten la vigilància. Més enllà de les dificultats, el desordre és negoci per a uns quants escollits. Quin funcionari o militar de magre salari pot resistir-se als milers de dòlars proposats a canvi de deixar fer, tancar els ulls o facilitar l’ús del seu territori per aquest càrtels?
De latinos, aquests dies no n’he vist ni un a la capital. Evidentment, no és el moment per treure el cap.
Cinc dies per comptar els vots
Els resultats no seran oficials fins el proper divendres. “No són les eleccions el problema. Els que sempre fan els cops d’Estat, esperen a la proclamació de resultats” m’explica una senyora a la cinquantena a les cues d’un centre electoral el diumenge. “Si hi ha problemes, esperaran que la presència internacional s’esvaeixi. El país esta en un forat, cal que en sortim.” Entre els favorits, Vaz, Incada o Nabiam. Aquest últim, de moment, compta amb les simpatíes de l’exèrcit. Si cap d’ells no arriva a una majoria absoluta, hauran de jugar a les aliances i embarcar-se en una segona volta. Això sí, esperant que els militars, no donin de nou un cop de puny sobre la taula i facin saltar de nou totes les fitxes del tauler.
