Un lacrimogen va rebentar una finestra de la mesquita El Hadj Malick Sy, al carrer Lamine Guèye del centre de Dakar. Eren les 5 de la tarda del divendres, dia de pregària, a la capital d’aquest país de l’Àfrica de l’Oest on els musulmans són el 95 % de la població.
Joves manifestants i policia jugaven al gat i la rata als carrerons del centre des de feia hores. Un grup de joves va buscar refugi a l’edifici sagrat. Minuts després, la policia, que a mida que passen els dies de protesta augmenta el grau de violència, no va dubtar un segon. El projectil va entrar de ple al temple. Religiosos i manifestants van sortir-ne aixafant-se els uns als altres. La policia va poder bastonejar alguns manifestants i va acabar per recular a uns 100 de metres de l’edifici. Es van parapetar alguns carrers més enllà amb una camioneta blindada i un camió que ruixa aigua.
Els religiosos van estendre catifes al carrer i van seguir pregant. Els joves, van continuar intercanviant pedrades i la policia responent amb bales de cautxú i més gasos lacrimògens. Els projectils van acabar caient sobre les catifes instal·lades al carrer on una cinquantena de practicants estoicament resaven amb les mans mirant al cel, plorant pel gas i cantant en veu forta.
A les manifestacions per demanar l’adéu a Wade, últimament n’hem vist de tots colors. Però aquest episodi pot fer bascular les coses. Fins ara, els manifestants eren membres dels l’oposició política, Yenamarristes,… i si bé els líders musulmans han estat cortejats per tots els presidenciables a les eleccions 2012, fins ara no s’havien pronunciat.
Al Senegal, l’Islam es viu des de les confraries. Les dues amb més fidels, els Mourids i els Tidians tenen una forta influència sobre els ciutadans. I la resposta d’un dels seus líders, Serigne Mansour Jamil, no es va fer esperar. “Wade ha profanat una mesquita tidiane de la ciutat. Ha de marxar.”
