Gairebé 80 milions d’electors han estat cridats a les urnes aquest dissabte a Nigèria, primera potencia econòmica d’Àfrica. Les eleccions locals, regionals i a cap d’Estat per decidir el futur pels propers 5 anys del país mes poblat del continent s’han hagut d’endarrerir 6 setmanes per la dificultat tècnica i sobretot, per l’amenaça del grup terrorista Boko Haram que ocupa el Nord del país.
El combat contra Boko Haram al nord est del país
El grup terrorista Boko Haram, que pregona la jihad i l’establiment d’un califat al cor de l’Africa Occidental, va patir una important derrota dos dies abans de les eleccions. L’exercit nigerià va reconquerir Gwozas, un dels feus mes importants, en el que molts analistes cosideren una operació d’imatge d’ultim moment pel president Goodluck Jonathan. Boko Haram es des de fa mesos combatut per una forca multinacional: soldats del Txad, del Níger i del Camerun lluiten al costat dels nigerians per evitar que la gihad que pregona el seu líder, Abubakar Shekau, s’estengui als països veïns. La manca d’energia del president Goodluck i la inoperància de l’exercit ha estat denunciada també per Idriss Deby, president del Txad, aquests últims dies a mitjans francesos.
Tot i l’amenaça de Boko Haram pesa a l’agenda internacional sobretot després del segrest de mes de 200 noies a Chibok l’abril del 2014, en aquest país vast i variat de mes de 900.000 km quadrats la conquesta del nord no es vista com prioritat per molts dels seus ciutadans. Alguns indicadors apunten que 7 de 10 nigerians viuen menys d’ US$ 1’25 al dia, inacceptable en el primer exportador de petroli del continent. La riquesa aprofita a molts pocs aquí i la situació ja ha estat denunciada diverses vegades tan al país africà com a l’estranger.
Nord vs. Sud, trencant tòpics del vot religiós
Els dos candidats amb mes possibilitats a dirigir el país, Goodluck Jonathan i Mohamadu Buhari presenten perfils diferents però un programa similar. Jonathan, cristià del sud i original del riquíssim delta petrolífer del riu Niger, ha estat cap d’estat durant 5 anys. Buhari, antic militar i musulmà d’ètnia peul promet acabar amb la corrupció galopant que gangrena el país i la dependència econòmica de la venta del cru. Davant de la simplificació occidental entre el sud cristià i el nord musulmà, s’ha de reconèixer que els dos candidats tenen partidaris i retractors en tots els territoris. Ahir, a l’arribar de nou a l’aeroport d’Abuja, la capital administrativa del país, David Gnessi, estudiant de ciències ambientals i guardià nocturn de seguretat em confessa que tot i ser cristià ha votat pel canvi. “Fa 9 mesos que els professors de la meva universitat no cobren. Estem perpètuament en vaga. Goodluck i els seus amics envien els seus fills a estudiar a l’estranger, sense preocupar-se de la resta de fills del país.”
Unes eleccions tècnicament complicades
Goodluck Jonathan va haver d’esperar mes de 50 minuts per votar al seu poble natal. Per primera vegada, Nigeria prova un sistema electrònic amb reconeixement digital. Però qui havia de dir que el president seria el conillet d’índies i el sistema no funcionaria ni amb ell ni amb la seva dona. Finalment, es va haver de verificar les seves dades manualment i va ser el primer ciutadà a votar a Otuoke en una jornada on els termòmetres van passar el 36 graus centígrads. A la cua, hi havia opinions de tots colors però la gran majoria va aguantar estoicament sota un paraigües fins a poder votar. La Comissió Electoral Independent anunciava a Voice of Nigèria, una radio estatal ahir al vespre, que els problemes tècnics amb els lector digitals no arribaven a l’1% dels aparells. Si en fem cas, Goodluck, ha tingut mala sort aquesta vegada, però tothom entén les dificultats de fer votar a gairebé 70 milions d’electors. Els problemes tècnics han augmentat la tensió en molts punts de votació: alguns han acabat tancant sense poder funcionar i d’altres han hagut de prolongar la jornada de votació fins diumenge al vespre. En un país on segon el Banc Mundial l’accés a l’electricitat no arriba al 50 % de la població, en molts punts de vot, el recompte s’ha realitzat amb llanternes.
Sigui quin sigui el resultat, la pau ha de guanyar
Les violències pre-electorals ja han deixat prop de 60 morts a diferents punts del país. Tensió palpable a Port Harcourt, capital del ric sud petrolífer. Ahir al vespre centenars de joves protestaven enèrgicament a la seu de la Comissió Electoral. Una fortíssima pluja tropical va escombrar-los literalment del carrer i va calmar els ànims. Mitjans públics i privats criden per calmar els ànims i tothom espera resultats aviat apretant les dents. Avui, dilluns al vespre, els resultats parcials seran poc a poc anunciats i si tot va com previst, demà oficialment sabrem qui serà el gestor de la potencia econòmica mes gran del continent. El que passi despres, continua sent una incògnita.
