Un twit de Youssou Ndour, va arrencar el debat. @MinistreYou troba escandalós seguir utilitzant #Dakar, el nom de la capital senegalesa, per una prova esportiva que es celebra a Amèrica del Sud.
Charles Faye, portaveu del ministre de Cultura senegalès, va demanar que tornessin a Àfrica o que s’oblidéssin d’utilitzar aquest nom. “Els organitzadors son lliures de muntar la competició on vulguin, però mantenir el nom de la capital del Senegal amb finalitat publicitària és penós”. L’expol·li lingüístic arriba també a la xarxa: www.dakar.com és la pàgina de la prova de motor, no de la ciutat.
L’organitzador de la prova responia a mitjans francesos des del Perú: “És una marca registrada. També hi ha un perfum que es diu París…”
Dakar, el Dakar,… En la ment de molts europeus, Dakar, no és una ciutat, és una prova esportiva que des del 1995 no comença ni a Paris i des del 2008 no acaba a Dakar. És també una aventura mediatitzada. Tones d’imatges de la travessa de cotxes, motos i camions entre dos continents s’han fet habituals any rera any a les nostres retines. Impregnada per l’esperit d’aventura del pilot de motos francès Thierry Sabine, aquesta prova era el veritable Rally. 3 països africans: Marroc, Mauritània i Senegal tocaven la glòria mediàtica i almenys per uns dies, la capital de Senegal esdevenia sinònim d’aventura i desafiament. El Dakar no es va aturar ni per la mort de Sabine, que va deixar-se la pell en un accident d’helicòpter a Mali en la seva vuitena edició. No va ser fins ell gener del 2008, que l’amenaça d’Al Qaeda al Magreb va obligar a anul·lar la sortida de Lisboa al darrer moment. Des d’aleshores, el Dakar es va traslladar a Amèrica del Sud.
Però les velles glòries d’aquella aventura segueixen tenint ganes de gresca. Jean-Louis Schlesser i Hubert Auriol, pilots pioners del rally original han ajudat a muntar una prova menys faraònica. L’Africa Eco Race segueix més o menys el mateix traçat que l’original i es realitza a les mateixes dates. El passat dimecres va finalitzar al mític Llac Rosa, a 40 km de la capital senegalesa. L’espai es va omplir de camions, motos i cotxes però també turistes i curiosos d’arreu. Russos, ucraïnesos, letons, belgues, francesos, holandesos i alguns catalans que no haurien vingut per aquí si no fos pel brunzit dels motors.
Hubert Auriol sobre un flamant 4×4 somreia a les càmeres. “El que nosaltres volem és passar-ho bé i recuperar l’esperit d’aventura del creador inicial.” Auriol, amb 9 participacions amb moto i 7 en cotxe en la cursa original, es queixava de les moltes avaries que ha patit. “Aquest recorregut sempre ha estat una veritable cursa. És la prova que ha té tots els elements per escriure el mot rally en majúscules.” L’inscripció a l’Africa Eco Race costa un terç de l’altre Dakar i molts dels sponsors són africans. Les enganxines de Sonangol (petrolis d’Angola) o de la Royal Air Maroc són omnipresents. Els organitzadors asseguren que l’iniciativa esta esperonada pels governs africans. Això si, d’ecologia, poca. En aquesta cinquena edició ha participat un únic cotxe hibrid, d’energia elèctrica i benzina, que ha acabat la totalitat de la cursa.
Sembla que any rera any, l’Africa Eco Race, intentarà esgarrapar alguns turistes més i una mica de protagonisme a la gran màquina mediàtica del Dakar sud americà. I si Youssou Ndour i el seu equip no vol invertir una bona quantitat de diners en una llarga batalla judicial per recuperar el #Dakar pel Senegal, l’omnipresència d’aquest mot per aquestes dates als mitjans s’ho haura de prendre com un homenatge a la capital del país africà.
