M’envien a cobrir una historia sobre l’ebola a Costa d’Ivori. Avió, 10h de bus i diluvis regulars per arribar a una frontera tancada des del cap de setmana passat. 48 h després d’aterrar en aquest paratge, un cas apareix al barri del costat de casa. A Dakar, un jove guineà ha estat ingressat a l’Hospital del barri de Fann. Ni idea que senten els veïns. Suposo, com aquí, aterrits. Creuem els dits. Aterrat a l’aeroport d’Abidjan, una pistola tèrmica t’apunta el cap. Temperatura correcte abans de passar la targeta sanitària i el control de passaports. Alguns pòster anuncien els símptomes de l’ebola als viatgers i tothom que treballa aquí sembla estar al corrent del risc. Puc atrapar un diari humorístic a la cua d’espera. A la portada: “Preferim el VIH a l’ebola: almenys mata a poc a poc.” Ara per ara, aquest país no ha estat tocat encara per l’epidèmia. Sentit de l’humor no en falta per una epidèmia que ja ha matat a més de 1500 persones a l’Àfrica de l’Oest. El passat Abril, a Libèria, el hit musical era “Ebola is in Town”. Avui ningú fa broma als carrers de Monrovia. Costa d’Ivori limita amb Guinea Conakry i Liberia. Els 1300 […]
Read More
La notícia m’enganxa treballant a la frontera de Mali amb Mauritània. L’estranya malaltia que va matar misteriosament a tots els passatgers que compartien un taxi a l’extrem sud de Guinea és l’Ebola. L’avió d’Air Mauritanie que m’havia de retornar al Senegal i continuar a Guinea Conakry decideix no seguir el viatge. S’aturarà a Dakar tot i les protestes d’una desena de viatgers. Ha sonat l’alarma, el pànic es comença a estendre i els països veïns comencen a prendre mesures. Per primera vegada a l’Àfrica Occidental És el desè brot d’Ebola a l’Àfrica, però el primer a l’oest del continent. Aquest virus poc conegut és transmès per algunes espècies de ratpenats. El virus ataca també d’altres mamífers com ximpancès, cérvols o eriçons, que com els mamífers alats, són àpat habitual d’algunes ètnies de la selva de Guinea, Sierra Leona i Costa d’Ivori. L’Ebola es pot contagiar ràpidament per la saliva, la sang o la suor. El període d’incubació és d’entre 10 i 20 dies, no hi ha vacuna coneguda i és altament letal. Entre el 60 i 95 % dels casos diagnosticats acaben amb la mort. De moment, al sud de la Guinea s’han detectat 88 casos, 63 letals. L’epidèmia també […]
Read More
El mateix cap de setmana que el món mira a les eleccions índies, on més de 800 milions d’electors escullen el seu futur, un petit país de l’Àfrica de l’Oest fa el mateix exercici. A Guinea Bissau voten únicament 776.000 persones i la cita és una nova esperança per a passar la pàgina dels cops d’Estat viscuts i poder refer el camí per uns ciutadans que n’estan farts. De nou, cal trobar el primer president que (amb el permís dels militars) sigui capaç d’acabar el seu mandat. La campanya és una festa! Simpatitzants dels 13 candidats a la presidència del país es fonen a la capital, Bissau. Pancartes, camions amb enormes altaveus, grups de percussió de tots els colors polítics es barregen a la plaça dels Herois. Esgrimeixen eslògans alegrement i a ningú se li passa pel cap llençar-se pedres ni insultar-se quan es creua amb els grups rivals. Pocs policies vigilen els carrers i sorprèn el bon rotllo que hi ha entre uns i altres. Guinea Bissau compta amb una mica més 1 milió i mig d’habitants. És com una escala de veïns, on tothom es coneix i l’amic taxista Abdoulaye Diallo (vagi on vagi sempre hi ha un […]
Read More
Et voilà…! Aquesta va ser l’última entrevista! Blaise Compaoré, president de Burkina, responia a les preguntes de BBC fa únicament 6 dies. A mi, darrera la camera i l’ordinador, Blaise em va semblar aliè a allò que es coïa als carrers de la capital. “Aliats? Per que en necessito? La modificació a la Constitució la pot fer el president tot sol”. Luxes a cals Compaoré L’entrevista de ràdio, de la que podeu veure un curtíssim extret aquí, va acabar amb l’equip de protocol convidant-nos a esmorzar. Cafè i piti per a mi, d’altres col·legues van optar per una copa de xampany francès. Que no faltin els luxes a cals Compaoré! Ivori, pells i mobles daurats sobre un terra de marbre impecable. Tot plegat massa grotesc pel meu gust. Baise Compaoré va arribar al poder fa 27 anys a Burkina Faso, un petit país de tonalitats marronoses i ocres, encaixat a l’Africa de l’Oest i sense sortida al mar. Gràcies a un cop d’Estat i l’assassinat del seu amic i col·lega de caserna, Thomas Sankara, es va desfer de la temptació del Comunisme durant la Guerra Freda, tots els països del continent es posicionaven a un bàndol o un altre. Compaoré va allunyar-se dels camí d’esquerres traçat […]
Read More
“M’ha fet molt de mal. Ha fet un treball excepcional, és un dels millors entrenadors al món. Per haver perdut els últims dos partits, no cal tirar la tovallola. No ho entenc.” Ho reconeixia afectat ahir divendres en Luciano Bernardino, un dels perruquers capverdians del carrer Gomis del barri del Plateau, després de rebre un SMS del seu fill on li anunciava que Guardiola deixava el Barça. “En tots els aspectes de la vida, cal tenir una mica de sort. I el Barça no n’ha tingut ni contra el Chelsea ni contra el Reial Madrid. Un equip que ha tingut la pilota el 90 per cent del partit i que no ha tingut la sort de marcar, no podem demanar-li més.” Dakar, explica, és com la resta d’Àfrica i del món: està dividit entre barcelonistes i merengues. I això es reprodueix en el microcosmos del carrer Gomis on una desena de perruquers de les petites illes del Cap Verd tallen cabells i afaiten barbes. Molts d’ells porten la samarreta dels seus clubs preferits i ho posen fàcil als clients, que ja saben a qui han d’escollir si no volen jugar en camp contrari. Per matar l’espera entre client i client, […]
Read More
Un twit de Youssou Ndour, va arrencar el debat. @MinistreYou troba escandalós seguir utilitzant #Dakar, el nom de la capital senegalesa, per una prova esportiva que es celebra a Amèrica del Sud. Charles Faye, portaveu del ministre de Cultura senegalès, va demanar que tornessin a Àfrica o que s’oblidéssin d’utilitzar aquest nom. “Els organitzadors son lliures de muntar la competició on vulguin, però mantenir el nom de la capital del Senegal amb finalitat publicitària és penós”. L’expol·li lingüístic arriba també a la xarxa: www.dakar.com és la pàgina de la prova de motor, no de la ciutat. L’organitzador de la prova responia a mitjans francesos des del Perú: “És una marca registrada. També hi ha un perfum que es diu París…” Dakar, el Dakar,… En la ment de molts europeus, Dakar, no és una ciutat, és una prova esportiva que des del 1995 no comença ni a Paris i des del 2008 no acaba a Dakar. És també una aventura mediatitzada. Tones d’imatges de la travessa de cotxes, motos i camions entre dos continents s’han fet habituals any rera any a les nostres retines. Impregnada per l’esperit d’aventura del pilot de motos francès Thierry Sabine, aquesta prova era el veritable Rally. […]
Read More
Un tipus curiós aquest holandès que acaba d’arribar a Dakar. Es diu Berman, té 54 anys, és periodista de formació i membre del Partit Socialista al Parlament Europeu. Ens ha explicat que havia sigut corresponsal freelance a Paris i Moscou per RNW abans d’embarcar-se en política. Avui és el cap de la Missió d’Observadors de l’Unió Europea per les eleccions al Senegal 2012, després d’una anterior missió a Afganistán. No és la primera vegada que em creuo amb observadors internacionals, però si que aconsegueixo que m’expliquin el perquè serveix la seva feina, fins a on poden arribar i qui paga les factures de tants sous, hotels i desplaçaments. Gairebé 100 observadors europeus es desplaçaran els propers dies per tot el país per valorar si els candidats tenen un accés igualitari als mitjans de comunicació, si les urnes estan ben distribuides, si s’obre i es tanca els centres electorals als horaris previstos o si el recompte de vots és correcte. També ha deixat clar que les factures les paguen els europeus, que no es desplacen mai sobre el terreny si l’Estat en qüestió no els convida i que únicament faran una llista de recomanacions una vegada finalitzat el procés. El procés […]
Read More
« Això que ha fet el vell, amb l’ajuda dels altres vells, tots ho sabem: és un cop d’Estat constitucional. I no ho acceptarem.» Ho ha dit en Thiat, 33 ans, músic de rap, en una roda de premsa amb els caps de tots els partits polítics de l’oposició. Just després de saber que Abdoulaye Wade era candidat de ple dret a les eleccions del proper 26 de Febrer. I si, a la foto té cara de pocs amics i porta un barret per anar a esquiar. Però a en Thiat, d’amics no li falten. És un dels personatges més influents entre els joves senegalesos. Retingut el passat Juliol 3 dies per la policia després de pronunciar unes paraules similars, Thiat no té por. “No deixarem que un vell de gairebé 90 anys foti enlaire el futur del jovent. Ningú pot resistir a la voluntat del poble. La joventut esta a punt per continuar el combat fins a la victòria”. Aquest músic és un dels 3 fundadors d’un moviment original que té per objectiu crear un nou model de ciutadà. El moviment “Ye na marre” o “Ja n’hi ha prou!”, implica als joves per canviar el futur del seu país […]
Read More
Els últims 25 anys d’aquest home a la seixantena han estat lligats a una porteria. Coulibaly treballava com a porter d’un dels edificis més grans de Plaça de l’Independència al centre de Dakar. Feia torn de matí i dues nits al mes durant els cap de setmana. Aquest tipus cridaner, divertit, amb un xiulet a la boca i un uniforme ple de descosits, organitzava les motos i els venedors ambulants que molestàven l’entrada dels veïns. Coulibaly era un musulmà practicant, amb dues dones i vuit criatures a la banlieue de Dakar. L’he creuat quatre o cinc dies a la setmana durant els últims dos anys. Alguns cafès al carrer, algunes cigarretes mentres xerràvem de la vida i un viatge amb scooter fins a l’estació de bus Lat Dior. El passat Maig, li vaig prometre un retrat. Unes setmanes més tard, li vaig unes quantes fotos. No vaig tenir temps a donar-li les ampliacions. Va morir sobtàdament tres dies després d’immortalitzar-lo. Les fotos ampliades van acabar al menjador de la seva familia a Pikine i en aquest blog.
Read More
