“Legal clothes made by illegal people.” Aziz Faye founded a cooperative that fights for the rights of undocumented migrants in Europe. He wants to prove that “even if the [Spanish] government refuses to give us our documents, we still have the capacity to develop society.”
Read More
M’envien a cobrir una historia sobre l’ebola a Costa d’Ivori. Avió, 10h de bus i diluvis regulars per arribar a una frontera tancada des del cap de setmana passat. 48 h després d’aterrar en aquest paratge, un cas apareix al barri del costat de casa. A Dakar, un jove guineà ha estat ingressat a l’Hospital del barri de Fann. Ni idea que senten els veïns. Suposo, com aquí, aterrits. Creuem els dits. Aterrat a l’aeroport d’Abidjan, una pistola tèrmica t’apunta el cap. Temperatura correcte abans de passar la targeta sanitària i el control de passaports. Alguns pòster anuncien els símptomes de l’ebola als viatgers i tothom que treballa aquí sembla estar al corrent del risc. Puc atrapar un diari humorístic a la cua d’espera. A la portada: “Preferim el VIH a l’ebola: almenys mata a poc a poc.” Ara per ara, aquest país no ha estat tocat encara per l’epidèmia. Sentit de l’humor no en falta per una epidèmia que ja ha matat a més de 1500 persones a l’Àfrica de l’Oest. El passat Abril, a Libèria, el hit musical era “Ebola is in Town”. Avui ningú fa broma als carrers de Monrovia. Costa d’Ivori limita amb Guinea Conakry i Liberia. Els 1300 […]
Read More
La notícia m’enganxa treballant a la frontera de Mali amb Mauritània. L’estranya malaltia que va matar misteriosament a tots els passatgers que compartien un taxi a l’extrem sud de Guinea és l’Ebola. L’avió d’Air Mauritanie que m’havia de retornar al Senegal i continuar a Guinea Conakry decideix no seguir el viatge. S’aturarà a Dakar tot i les protestes d’una desena de viatgers. Ha sonat l’alarma, el pànic es comença a estendre i els països veïns comencen a prendre mesures. Per primera vegada a l’Àfrica Occidental És el desè brot d’Ebola a l’Àfrica, però el primer a l’oest del continent. Aquest virus poc conegut és transmès per algunes espècies de ratpenats. El virus ataca també d’altres mamífers com ximpancès, cérvols o eriçons, que com els mamífers alats, són àpat habitual d’algunes ètnies de la selva de Guinea, Sierra Leona i Costa d’Ivori. L’Ebola es pot contagiar ràpidament per la saliva, la sang o la suor. El període d’incubació és d’entre 10 i 20 dies, no hi ha vacuna coneguda i és altament letal. Entre el 60 i 95 % dels casos diagnosticats acaben amb la mort. De moment, al sud de la Guinea s’han detectat 88 casos, 63 letals. L’epidèmia també […]
Read More
El mateix cap de setmana que el món mira a les eleccions índies, on més de 800 milions d’electors escullen el seu futur, un petit país de l’Àfrica de l’Oest fa el mateix exercici. A Guinea Bissau voten únicament 776.000 persones i la cita és una nova esperança per a passar la pàgina dels cops d’Estat viscuts i poder refer el camí per uns ciutadans que n’estan farts. De nou, cal trobar el primer president que (amb el permís dels militars) sigui capaç d’acabar el seu mandat. La campanya és una festa! Simpatitzants dels 13 candidats a la presidència del país es fonen a la capital, Bissau. Pancartes, camions amb enormes altaveus, grups de percussió de tots els colors polítics es barregen a la plaça dels Herois. Esgrimeixen eslògans alegrement i a ningú se li passa pel cap llençar-se pedres ni insultar-se quan es creua amb els grups rivals. Pocs policies vigilen els carrers i sorprèn el bon rotllo que hi ha entre uns i altres. Guinea Bissau compta amb una mica més 1 milió i mig d’habitants. És com una escala de veïns, on tothom es coneix i l’amic taxista Abdoulaye Diallo (vagi on vagi sempre hi ha un […]
Read More
Gairebé 80 milions d’electors han estat cridats a les urnes aquest dissabte a Nigèria, primera potencia econòmica d’Àfrica. Les eleccions locals, regionals i a cap d’Estat per decidir el futur pels propers 5 anys del país mes poblat del continent s’han hagut d’endarrerir 6 setmanes per la dificultat tècnica i sobretot, per l’amenaça del grup terrorista Boko Haram que ocupa el Nord del país. El combat contra Boko Haram al nord est del país El grup terrorista Boko Haram, que pregona la jihad i l’establiment d’un califat al cor de l’Africa Occidental, va patir una important derrota dos dies abans de les eleccions. L’exercit nigerià va reconquerir Gwozas, un dels feus mes importants, en el que molts analistes cosideren una operació d’imatge d’ultim moment pel president Goodluck Jonathan. Boko Haram es des de fa mesos combatut per una forca multinacional: soldats del Txad, del Níger i del Camerun lluiten al costat dels nigerians per evitar que la gihad que pregona el seu líder, Abubakar Shekau, s’estengui als països veïns. La manca d’energia del president Goodluck i la inoperància de l’exercit ha estat denunciada també per Idriss Deby, president del Txad, aquests últims dies a mitjans francesos. Tot i l’amenaça de […]
Read More
Els habitants de Gao, la ciutat més gran del Nord Mali, han resistit a la llei imposada pels rebels tuaregs del MNLA i després pels grups d’islamistes armats. Durant 10 difícils mesos la població ha plantat cara a les agressions gràcies a una forta mobilització. Alliberada el 27 de Gener és avui sota el control dels exèrcits de Mali, Niger i França. “Jo no tinc por. L’exèrcit està amb nosaltres”. M’explica Abdoulaye, un adolescent en una improvisada barricada a l’entrada del mercat de Gao el 22 de Febrer. Amb un matxet a les mans i un telèfon a l’altra, patrulla el mercat per evitar robatoris. Un company seu acaba de llençar una pedra a uns nens que corrien pels carrerons estrets encara fumejant. “Aquí només vénen badocs o lladres. No hi ha res a fer aquí!” Els dos porten una insígnia a la solapa de la samarreta. Son les patrulles de Gao. I si tenen un problema, truquen a l’exèrcit. Gao comptava amb 80.000 habitants abans de que el conflicte esclatés. Els seus habitants van repudiar els independentistes tuaregs del MNLA per la seva violència i pillatges i van acollir com un mal menor els membres de MUJAO i AQMI. Fins […]
Read More
Et voilà…! Aquesta va ser l’última entrevista! Blaise Compaoré, president de Burkina, responia a les preguntes de BBC fa únicament 6 dies. A mi, darrera la camera i l’ordinador, Blaise em va semblar aliè a allò que es coïa als carrers de la capital. “Aliats? Per que en necessito? La modificació a la Constitució la pot fer el president tot sol”. Luxes a cals Compaoré L’entrevista de ràdio, de la que podeu veure un curtíssim extret aquí, va acabar amb l’equip de protocol convidant-nos a esmorzar. Cafè i piti per a mi, d’altres col·legues van optar per una copa de xampany francès. Que no faltin els luxes a cals Compaoré! Ivori, pells i mobles daurats sobre un terra de marbre impecable. Tot plegat massa grotesc pel meu gust. Baise Compaoré va arribar al poder fa 27 anys a Burkina Faso, un petit país de tonalitats marronoses i ocres, encaixat a l’Africa de l’Oest i sense sortida al mar. Gràcies a un cop d’Estat i l’assassinat del seu amic i col·lega de caserna, Thomas Sankara, es va desfer de la temptació del Comunisme durant la Guerra Freda, tots els països del continent es posicionaven a un bàndol o un altre. Compaoré va allunyar-se dels camí d’esquerres traçat […]
Read More
“Fa 15 dies que no tenim aigua!” em criden desenes de dones del barri de Parcelles, al nord de la ciutat. Nens, nenes, dones i criades tenen posades en filera centenars de cubells, palanganes, bidons i garrafes buides esperant el seu torn per omplir-les. La capital de Senegal, ciutat habituada a talls tan d’electricitat com de subministrament d’aigua, pateix una penúria d’aigua severa. Fa dues setmanes, una pana important de l’únic aprovisonament a 200 quilòmetres de l’aglomeració urbana ha alterat el ritme a tothom. “No podem anar a treballar, no podem rentar-nos i les cases estan brutes” es queixa un veí nigerià mentres em fa pujar al seu pis per ensenyar-m’ho. A la cuina s’amunteguen piles de plats bruts i l’oloreta arriba fins al replà. Però els dakarois s’organitzen. En alguns barris i mercats ja aprovitàven l’aigua del mantell frèatic. Fora del control sanitari i pecuniari de la SDE, la companyia de l’aigua, hi ha gent que utilitzava regularment el líquid que circula al subsòl d’una manera habitual. “Gratuitament!” em repeteix Mamadou mentre organitza l’entrada al pati de casa seva. “Hem donat accès al pati des de fa una desena de dies. Ningú cotitza res, però ho hem limitat a […]
Read More
El 2009 a la capital de Guinea Conakry, una manifestació autoritzada va ser reprimida feroçment pels militars aleshores al poder. Policies, gendarmes i militars van permetre l’entrada a l’estadi “28 de Setembre” a milers de manifestants a les 11 del matí. Un cop dins, la repressió a cop de fusell, matxet i baioneta van causar 157 morts, centenars de ferits i gairebé 90 desapareguts. A plena llum del dia, més de 130 dones van ser víctimes de violència sexual i mutilacions genitals. Un informe de Nacions Unides va qualificar els fets de crim contra la Humanitat. Aquestes últimes setmanes he acompanyat a una delegació guineana des de l’Àfrica de l’Oest a la seu del Cort Penal Internacional, a la Haia. De Conakry a la Haia “Em pots fer una foto, sis plau?” em demanava el periodista i director del diari satíric “Le Lynx” davant del Palau de la Pau a la capital dels Països Baixos. El guineà Thierno Diallo porta tota la vida lluitant pels drets de l’Home i la llibertat d’expressió a l’Àfrica Occidental. Juntament amb dos advocats i la presidenta d’una associació de víctimes han visitat la seu de la Cort Penal Internacional. Serè i mesurat, surt una […]
Read More
En Modou arriba tard a la cita. Guarda els patins en línia atrotinats en una motxilla abans de pujar les escales de la sala d’assajos. Em saluda a mi i al Carles, un bon amic i millor fotògraf que esta aquests dies a Dakar. L’assaig de 4 hores de l’única troupe de teatre del Senegal ha començat fa uns minuts. Una dotzena de joves fan malabars, fan rodar el monocicle i preparen les anelles en una antiga fàbrica de galetes al centre de la ciutat. En Modou va néixer a Gàmbia fa 27 anys i és el líder de “SenCirk“. “El circ és el que m’agrada al món!” m’assegura mentre comença els estiraments. La companyia és el seu projecte vital després de, com d’altres camarades, haver malviscut als carrers de la capital. Modou va escapar-se amb 13 anys d’una escola corànica a l’interior de Gàmbia perquè un company més gran el maltractava. Com milers de nens d’Àfrica occidental, es va dirigir tot sol a Dakar. “Sempre m’havien dit a casa que teníem una tieta a Dakar.” Evidentment, no la va trobar. Al Senegal hi ha, segons diferents ONGs, uns 50.000 nens “talibés” de 3 a 14 anys que viuen lluny […]
Read More
Karim, abans “Ministre del cel i la terra” i sempre fill d’Abdoulaye Wade, president de Senegal fins el febrer del 2012, ha passat (de moment) una nit a comissaria. No és la primera visita a les dependències de Colobane, però la nit del 16 d’abril quedarà gravada a la memòria d’aquest il·lustre hoste que alimenta passions al Senegal. Karim Wade, l’ex-ministre de transports aeris, d’infrastructures, d’energia i de cooperació internacional (si…, per tot això era el super ministre…) havia fet estudis a Londres on va treballar en el grup Citybank. Expert comptable, molt estimat pel seu pare i molt impopular entre els senegalesos, s’havia convertit en una peça clau els últims anys de govern del “vell”. El delfí de la família, es va estavellar estrepitosament en unes eleccions locals, on no va aconseguir ni suport en el seu propi districte, i tot i les maniobres posteriors del seu pare, no es va posicionar per les eleccions a cap d’Estat. Aquest home de 44 anys és, ara per ara, l’objectiu n.1 del CREI. Sota aquestes sigles, hi ha un tribunal especial dedicat a buscar les pistes de l’enriquiment il·lícit i del blanqueig de diners, que si bé existía des de fa […]
Read More
“M’ha fet molt de mal. Ha fet un treball excepcional, és un dels millors entrenadors al món. Per haver perdut els últims dos partits, no cal tirar la tovallola. No ho entenc.” Ho reconeixia afectat ahir divendres en Luciano Bernardino, un dels perruquers capverdians del carrer Gomis del barri del Plateau, després de rebre un SMS del seu fill on li anunciava que Guardiola deixava el Barça. “En tots els aspectes de la vida, cal tenir una mica de sort. I el Barça no n’ha tingut ni contra el Chelsea ni contra el Reial Madrid. Un equip que ha tingut la pilota el 90 per cent del partit i que no ha tingut la sort de marcar, no podem demanar-li més.” Dakar, explica, és com la resta d’Àfrica i del món: està dividit entre barcelonistes i merengues. I això es reprodueix en el microcosmos del carrer Gomis on una desena de perruquers de les petites illes del Cap Verd tallen cabells i afaiten barbes. Molts d’ells porten la samarreta dels seus clubs preferits i ho posen fàcil als clients, que ja saben a qui han d’escollir si no volen jugar en camp contrari. Per matar l’espera entre client i client, […]
Read More
“No són ni creients! Són uns bandits!” em cridava Émile, amb un auricular a l’orella enganxat a RFI. El porter cristià d’aquest edifici del centre de Dakar segueix esberat les informacions que vénen de Mali. “Ara no els podem deixar així. L’exèrcit francès ha fet molta feina amb l’aviació, però s’ha de continuar la lluita!” Émile esta preocupat pels combats que l’exèrcit francès manté des de fa 3 dies al Nord Mali contra els islamistes radicals instal·lats al país veí. En l’operació “Serval”, França s’implica de un nou conflicte africà i amb el suport dels Estats Units, vol aturar la progressió dels islamistes cap a Bamako. Amb el país literalment dividit amb dos, el Nord Mali era un santuari islamista des del mes de març. Grups armats de diferent origen (MUJAO, ANSAR DINE satèl·lit d’AlQaeda al Magreb Islàmic) i formats d’individus de diferents procedències (Libia, Argèlia, Mali, Nigèria, Senegal, Benin…) controlàven Gao, Tumbouctu i Kidal. A les 3 ciutats on els “barbuts” havien aconseguit el control després de foragitar als pocs independentistes tuaregs presents, s’hi aplica la xària (la llei islàmica) i són l’escenari del terror dia rera dia. Les lapidacions i cop de fuet a l’espai públic, la mutilació […]
Read More
Al sud de Senegal, hi ha un territori enclavat entre les fronteres de Guinea i Gàmbia que reclama l’independència. A Casamance la lluita armada va començar fa gairebé 30 anys i des d’aleshores viu en un estat ni guerra ni pau. L’ocupació militar de l’exèrcit senegalès, els assalts de grups de guerrillers a les principals carreteres, l’ús de mines antipersones han perpetuat el conflicte en un territori ple de riqueses naturals. He tingut la sort d’escoltar les veus dels principals protagonistes. “No puc tornar a casa. Jo no puc tornar al poble on vaig créixer. A Sandiaba Manjak, no hi queda ningú.” Issa Ndiaye, que treballa per una ONG al nord de Guinea Bissau, és un dels desplaçats per aquest vell conflicte. Com ell, segons l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) n’hi ha més de 7000 a Guinea Bissau i més de 8000 a Gàmbia. En diferents períodes, per diferents motius, tots ells van haver de marxar de Senegal i establir-se als països veïns. Els desplaçats del conflicte de Casamance no s’han amuntegat mai en camps de refugiats, sinó que han canviat d’emplaçament a mida que la situació evolucionava. Com la família d’Issa. “L’any 76, un […]
Read More
El transbordador “Joola” va naufragar la nit del 26 de setembre de 2002 prop de la costa de Gàmbia. Aquest vaixell assegurava el transport marítim entre la capital, Dakar, i el sud del Senegal. Després d’alguns mesos a dic sec per ser reparat, acabava de reprendre el servei sota tutela militar. Amb una capacitat per 580 persones, aquella nit fatídica al “Joola” hi viatjaven 1928 passatgers de totes les edats. 10 anys després, els familiars de les víctimes de la tragèdia naval amb més morts de la Història reclamen justícia 10 anys d’aquest maleït accident i els familiars de les víctimes encara busquen respostes. Des de tots els racons del país, pares, mares i fills celebren el trist aniversari de la tragèdia i trenquen el silenci al voltant d’aquest afer. Ofrenes florals i pregàries en tot el territori han estat els actes organitzats per commemorar un accident naval que va causar més víctimes que el Titànic. Al cementiri de Mbao, a una vintena de kilòmetres de Dakar, abans d’una pregària conjunta entre cristians i musulmans, alguns joves netegen les males herbes que han crescut degut a les pluges de les últimes setmanes. Les sepultures blanques no tenen nom. Una part […]
Read More
