M’envien a cobrir una historia sobre l’ebola a Costa d’Ivori. Avió, 10h de bus i diluvis regulars per arribar a una frontera tancada des del cap de setmana passat. 48 h després d’aterrar en aquest paratge, un cas apareix al barri del costat de casa. A Dakar, un jove guineà ha estat ingressat a l’Hospital del barri de Fann. Ni idea que senten els veïns. Suposo, com aquí, aterrits. Creuem els dits. Aterrat a l’aeroport d’Abidjan, una pistola tèrmica t’apunta el cap. Temperatura correcte abans de passar la targeta sanitària i el control de passaports. Alguns pòster anuncien els símptomes de l’ebola als viatgers i tothom que treballa aquí sembla estar al corrent del risc. Puc atrapar un diari humorístic a la cua d’espera. A la portada: “Preferim el VIH a l’ebola: almenys mata a poc a poc.” Ara per ara, aquest país no ha estat tocat encara per l’epidèmia. Sentit de l’humor no en falta per una epidèmia que ja ha matat a més de 1500 persones a l’Àfrica de l’Oest. El passat Abril, a Libèria, el hit musical era “Ebola is in Town”. Avui ningú fa broma als carrers de Monrovia. Costa d’Ivori limita amb Guinea Conakry i Liberia. Els 1300 […]
Read More
“Fa 15 dies que no tenim aigua!” em criden desenes de dones del barri de Parcelles, al nord de la ciutat. Nens, nenes, dones i criades tenen posades en filera centenars de cubells, palanganes, bidons i garrafes buides esperant el seu torn per omplir-les. La capital de Senegal, ciutat habituada a talls tan d’electricitat com de subministrament d’aigua, pateix una penúria d’aigua severa. Fa dues setmanes, una pana important de l’únic aprovisonament a 200 quilòmetres de l’aglomeració urbana ha alterat el ritme a tothom. “No podem anar a treballar, no podem rentar-nos i les cases estan brutes” es queixa un veí nigerià mentres em fa pujar al seu pis per ensenyar-m’ho. A la cuina s’amunteguen piles de plats bruts i l’oloreta arriba fins al replà. Però els dakarois s’organitzen. En alguns barris i mercats ja aprovitàven l’aigua del mantell frèatic. Fora del control sanitari i pecuniari de la SDE, la companyia de l’aigua, hi ha gent que utilitzava regularment el líquid que circula al subsòl d’una manera habitual. “Gratuitament!” em repeteix Mamadou mentre organitza l’entrada al pati de casa seva. “Hem donat accès al pati des de fa una desena de dies. Ningú cotitza res, però ho hem limitat a […]
Read More
