Karim, abans “Ministre del cel i la terra” i sempre fill d’Abdoulaye Wade, president de Senegal fins el febrer del 2012, ha passat (de moment) una nit a comissaria. No és la primera visita a les dependències de Colobane, però la nit del 16 d’abril quedarà gravada a la memòria d’aquest il·lustre hoste que alimenta passions al Senegal. Karim Wade, l’ex-ministre de transports aeris, d’infrastructures, d’energia i de cooperació internacional (si…, per tot això era el super ministre…) havia fet estudis a Londres on va treballar en el grup Citybank. Expert comptable, molt estimat pel seu pare i molt impopular entre els senegalesos, s’havia convertit en una peça clau els últims anys de govern del “vell”. El delfí de la família, es va estavellar estrepitosament en unes eleccions locals, on no va aconseguir ni suport en el seu propi districte, i tot i les maniobres posteriors del seu pare, no es va posicionar per les eleccions a cap d’Estat. Aquest home de 44 anys és, ara per ara, l’objectiu n.1 del CREI. Sota aquestes sigles, hi ha un tribunal especial dedicat a buscar les pistes de l’enriquiment il·lícit i del blanqueig de diners, que si bé existía des de fa […]
Read More
“M’ha fet molt de mal. Ha fet un treball excepcional, és un dels millors entrenadors al món. Per haver perdut els últims dos partits, no cal tirar la tovallola. No ho entenc.” Ho reconeixia afectat ahir divendres en Luciano Bernardino, un dels perruquers capverdians del carrer Gomis del barri del Plateau, després de rebre un SMS del seu fill on li anunciava que Guardiola deixava el Barça. “En tots els aspectes de la vida, cal tenir una mica de sort. I el Barça no n’ha tingut ni contra el Chelsea ni contra el Reial Madrid. Un equip que ha tingut la pilota el 90 per cent del partit i que no ha tingut la sort de marcar, no podem demanar-li més.” Dakar, explica, és com la resta d’Àfrica i del món: està dividit entre barcelonistes i merengues. I això es reprodueix en el microcosmos del carrer Gomis on una desena de perruquers de les petites illes del Cap Verd tallen cabells i afaiten barbes. Molts d’ells porten la samarreta dels seus clubs preferits i ho posen fàcil als clients, que ja saben a qui han d’escollir si no volen jugar en camp contrari. Per matar l’espera entre client i client, […]
Read More
“No són ni creients! Són uns bandits!” em cridava Émile, amb un auricular a l’orella enganxat a RFI. El porter cristià d’aquest edifici del centre de Dakar segueix esberat les informacions que vénen de Mali. “Ara no els podem deixar així. L’exèrcit francès ha fet molta feina amb l’aviació, però s’ha de continuar la lluita!” Émile esta preocupat pels combats que l’exèrcit francès manté des de fa 3 dies al Nord Mali contra els islamistes radicals instal·lats al país veí. En l’operació “Serval”, França s’implica de un nou conflicte africà i amb el suport dels Estats Units, vol aturar la progressió dels islamistes cap a Bamako. Amb el país literalment dividit amb dos, el Nord Mali era un santuari islamista des del mes de març. Grups armats de diferent origen (MUJAO, ANSAR DINE satèl·lit d’AlQaeda al Magreb Islàmic) i formats d’individus de diferents procedències (Libia, Argèlia, Mali, Nigèria, Senegal, Benin…) controlàven Gao, Tumbouctu i Kidal. A les 3 ciutats on els “barbuts” havien aconseguit el control després de foragitar als pocs independentistes tuaregs presents, s’hi aplica la xària (la llei islàmica) i són l’escenari del terror dia rera dia. Les lapidacions i cop de fuet a l’espai públic, la mutilació […]
Read More
Si has de fer una radiografia dels francesos instal·lats a la capital del Senegal i saber què en pensen de les eleccions del seu país, cal trobar expatriats de tots els colors (polítics). La conversa amb el cap de redacció va anar així: _Tens un amic d’ultra dreta? _No. _Doncs espavila, perquè hauries d’equilibrar la peça. En una cala del barri Plateau de Dakar hi ha el Club dels Corses. Els Corses de Còrsega, de l’illa mediterrània,…! La seu del club és una terrassa amb vistes al mar on s’hi amaga un bar, un restaurant, una petita piscina i un terreny de petanca. Tot en ordre, net i polit, però és evident que ha viscut temps millors. Michel, membre i gestor de l’associació, darrera la barra defensa una opinió diferent a les que ja havia recollit. “Votaré a l’ultra dreta o a l’ultra esquerra a la primera volta, només per tocar els collons! Ja n’hi ha prou de Sarkozy, cal un canvi.” Li demano d’entrevistar-lo davant de la càmera. No way. Espera, m’aconsellen. Cal temps. S’acosta l’hora de l’aperitiu. La parròquia del dimarts hauria d’aparèixer per seguir un ritual ben francès: copeta, formatge i converses disteses entre amics. Un got […]
Read More
Tot Dakar esta ocupat per xais. Tot? Si! No només els carrers i les principals avingudes, fins i tot la publicitat i la televisió. El programa “Khar bii”, el be en wolof, busca l’exemplar més guapo del país i arrasa entre grans i petits… tot i que no hi hagui estudis d’audiència en aquest país subtropical. Serà el proper 26 d’Octubre, la festa musulmana d’Aïd el Kebir, que aquí, a l’Àfrica de l’Oest tothom anomena “Tabaski”. Els musulmans recorden el sacrifici d’Abraham. Tot un malson financer per molts pares de família, obligats a gastar-se una bona quantitat de diners per seguir la tradició. No sacrificar un animal significa un deshonor, i aconseguir-ne un, tot i que sigui petit i magre, és primordial per a no ser la riota del barri. Almenys fins l’any proper. A la capital, carrers, places i avingudes estan plenes de xais vinguts de tot arreu. No necessiten ni passaport ni carnet de vacunes ja que les fronteres amb els països veïns estan obertes per aquests mamífers. Tot s’hi val per cobrir la forta demanda. A l’estació central de Dakar, el tragí d’animals i de sacs d’herba per nodrir-los és bestial. Els bens esperen el destí final […]
Read More
Un twit de Youssou Ndour, va arrencar el debat. @MinistreYou troba escandalós seguir utilitzant #Dakar, el nom de la capital senegalesa, per una prova esportiva que es celebra a Amèrica del Sud. Charles Faye, portaveu del ministre de Cultura senegalès, va demanar que tornessin a Àfrica o que s’oblidéssin d’utilitzar aquest nom. “Els organitzadors son lliures de muntar la competició on vulguin, però mantenir el nom de la capital del Senegal amb finalitat publicitària és penós”. L’expol·li lingüístic arriba també a la xarxa: www.dakar.com és la pàgina de la prova de motor, no de la ciutat. L’organitzador de la prova responia a mitjans francesos des del Perú: “És una marca registrada. També hi ha un perfum que es diu París…” Dakar, el Dakar,… En la ment de molts europeus, Dakar, no és una ciutat, és una prova esportiva que des del 1995 no comença ni a Paris i des del 2008 no acaba a Dakar. És també una aventura mediatitzada. Tones d’imatges de la travessa de cotxes, motos i camions entre dos continents s’han fet habituals any rera any a les nostres retines. Impregnada per l’esperit d’aventura del pilot de motos francès Thierry Sabine, aquesta prova era el veritable Rally. […]
Read More
« Això que ha fet el vell, amb l’ajuda dels altres vells, tots ho sabem: és un cop d’Estat constitucional. I no ho acceptarem.» Ho ha dit en Thiat, 33 ans, músic de rap, en una roda de premsa amb els caps de tots els partits polítics de l’oposició. Just després de saber que Abdoulaye Wade era candidat de ple dret a les eleccions del proper 26 de Febrer. I si, a la foto té cara de pocs amics i porta un barret per anar a esquiar. Però a en Thiat, d’amics no li falten. És un dels personatges més influents entre els joves senegalesos. Retingut el passat Juliol 3 dies per la policia després de pronunciar unes paraules similars, Thiat no té por. “No deixarem que un vell de gairebé 90 anys foti enlaire el futur del jovent. Ningú pot resistir a la voluntat del poble. La joventut esta a punt per continuar el combat fins a la victòria”. Aquest músic és un dels 3 fundadors d’un moviment original que té per objectiu crear un nou model de ciutadà. El moviment “Ye na marre” o “Ja n’hi ha prou!”, implica als joves per canviar el futur del seu país […]
Read More
Els últims 25 anys d’aquest home a la seixantena han estat lligats a una porteria. Coulibaly treballava com a porter d’un dels edificis més grans de Plaça de l’Independència al centre de Dakar. Feia torn de matí i dues nits al mes durant els cap de setmana. Aquest tipus cridaner, divertit, amb un xiulet a la boca i un uniforme ple de descosits, organitzava les motos i els venedors ambulants que molestàven l’entrada dels veïns. Coulibaly era un musulmà practicant, amb dues dones i vuit criatures a la banlieue de Dakar. L’he creuat quatre o cinc dies a la setmana durant els últims dos anys. Alguns cafès al carrer, algunes cigarretes mentres xerràvem de la vida i un viatge amb scooter fins a l’estació de bus Lat Dior. El passat Maig, li vaig prometre un retrat. Unes setmanes més tard, li vaig unes quantes fotos. No vaig tenir temps a donar-li les ampliacions. Va morir sobtàdament tres dies després d’immortalitzar-lo. Les fotos ampliades van acabar al menjador de la seva familia a Pikine i en aquest blog.
Read More
