Al sud de Senegal hi ha un territori enclavat entre les fronteres de Guinea i Gàmbia que reclama l’independència. A Casamance la lluita armada va començar fa gairebé 30 anys i des d’aleshores viu en un estat de ni guerra ni pau. L’ocupació militar de l’exèrcit senegalès, els assalts de grups de guerrillers a carreteres i l’ús indiscriminat de mines antipersones han perpetuat el malestar en un territori ple de riqueses culturals i naturals. He tingut la sort d’escoltar les veus dels principals protagonistes. El senyor Mendy dóna instruccions amb humor als treballadors a la cuina del seu petit restaurant. Aquest empresari és propietari d’un restaurant i dues discoteques al Cap Skiring. “Durant la temporada turística, hi ha 22 de treballadors contractats! Tots paguen impostos. N’estic orgullós” A l’extrem sud oest del Senegal, enganxat a l’Atlàntic i a la frontera amb Bissau, el Cap Skiring ofereix als turistes sol, platges i visites en piragua als magnífics manglars. El Cap és una bon balcó per deixar-se seduir per la misteriosa Casamance. Jeannot Mendy va decidir instal·lar-s’hi després de viure l’infància a França, amb un projecte personal sota el braç. Jeannot és d’ètnia manjak, una minoria que les fronteres colonials van repartir […]
Read More
És el moment més esperat de cada dia. Fins a la tercera setmana d’Agost, a quarts de vuit de la tarda serà l’hora de l‘Ndougou [l’endogu]. Un mot wolof, una de les set llengües parlades al Senegal, que significa la ruptura. L’Ndogou és per alguns una cursa per arribar a casa i celebrar un berenar amb la família i per d’altres és únicament una parada al camí de la jornada de treball. En un dels mesos més calorosos de l’any, hi ha un abans i un després d’aquesta hora que varia minuts i segons a mida que s’escurça el dia. A Dakar, amb més de 2 milions de musulmans, el Ramadà marca el ritme de la ciutat i l’humor dels seus habitants. Tothom treballa amb menys ganes i és més fàcilment irritable. Algunes baralles als autobusos, més accidents de trànsit dels habituals,… I no és d’estranyar: no es pot beure, ni menjar, ni practicar sexe, ni fumar fins que la Comissió Nacional Lunar decreti el fi del dejuni. Al Senegal, l’Islam manté certes particularitats, i gairebé tothom segueix les ordres d’aquest grup de sabis que filtren la doctrina de Mahoma des de fa segles. I fins que no vegin la […]
Read More
El “lleó blanc” ha vingut a guanyar. Aquest canari de 140 quilos i 1 metre 85 d’alçada és l’únic europeu que combat a la lluita senegalesa. En el seu tercer duel, Juan Espino, acaba de tombar al seu adversari, Keur Dième en apenes 3 minuts. Va ser en un estadi al popular barri de la Medina i dos TVs retransmetien en directe l’espectacle. “Jo el que vull és compartir la lluita.” Explica menjant un thieboudiène, el plat d’arròs amb peix i verdures típic en un discret restaurant de Dakar. El Juan és campió de lluita canària, propietari d’un gimnàs i sobretot un rodamón de la lluita. “M’he pegat en unes 20 varietats de lluita; grabbing, jiu-jitsu brasileny, judo, bahol, buren, lluita lleonesa…” Es va instal·lar a Brasil durant 6 mesos per aprendre jiu-jitsu, 3 mesos al Japó on va assistir a una escola de Sumo i acaba d’arribar de Brusel·les on s’acaba de proclamar campió europeu de grabbing. “Viatjar et fa aprendre. Et pots fer moltes preguntes a la vida… sobre tu, sobre Déu, sobre l’existència… Però sempre que estic en un lloc intento adaptar-m’hi i fer el que fan allà.” I aquí, en Juan competeix en la lluita a […]
Read More
El president nord-americà i el jugador del Barça passaran pel Senegal aquesta setmana. Per Obama, primera parada d’un tour africà que el portarà a Sud-àfrica i Tanzània. De teló de fons, el delicat estat de salut de Mandela. Messi, dóna la seva imatge per lluitar contra la malària en un viatge patrocinat per una una fundació del Qatar. Al mercat de Medina Pregunto a l’Ali si està més content de l’arrivada d’Obama o de Messi.“Messi! Demà m’en vaig a Mbour amb transport públic amb els amics per fer-m’hi una foto. Tinc preparada una samarreta “Messi Forever” per que me la signi.” El 10 del Barça és una de les samarretes més venudes de tot el país. Al mercat del popular barri de Medina, buscava però, una imatge d’Obama hores abans que penjéssin els pòsters governamentals. En 30 minuts al mercat, no he trobat cap foto del president americà. Ni a les barberies. Al Senegal, fotocòpies en color de lluitadors, de jugadors de futbols, de líders religiosos són plastificades i enganxades amb cinta adhesiva a finestres de cotxes i busos. D’Obama, ni una, de Messi a patades. Photoshopejades, amb Mourinho, amb Cristiano, amb samarreta del Barça i de la selecció argentina… […]
Read More
Senegal celebra el primer aniversari del seu canvi de rumb polític. Va ser tot just fa un any, la vigília de Sant Joan, a Dakar van arrencar quatre dies de fúria que es van estendre a tot el país. Quatre dies de disturbis que van quallar en un moviment social i polític molt ampli que va mantenir el rumb fins a la caiguda del president Wade per la força de les urnes. Aquí tots el coneixem com l’M-23. El 23 de Juny del 2011 “el vell” intentava una nova modificació de la Constitució. Amb el debat en marxa a l’interior de l’Assemblea Nacional, la població es manifestava a la porta. Les provocacions entre partidaris del president i l’oposició van acabar en una pluja de pedres mentre la policia es parapetava a l’accés de l’assemblea. La violència es va estendre com la pólvora per tota la ciutat. Informat del que passava, Wade no va gosar l’enèsima nova modificació que l’hauria catapultat amb un 25 % de vots a la presidència del país. L’explosió de ràbia arribava després de mesos de talls de corrent diaris, d’un increment dels preus dels aliments bàsics i d’una sèrie de maniobres per fer visible al fill […]
Read More
“Algú ha dit que aquest país és un infern per periodistes… bé, aquí hi ha drets i responsabilitats. Els periodistes son menys d’un 1 per cent de la població. Si algú espera que jo deixi que l’1 per cent de la població destrueixi el 99 per cent, s’ha equivocat de lloc.” Així de clar ho deia Yaya Jammeh, el president del país més petit de l’Àfrica de l’Oest després d’exercir el seu dret a vot el passat 24 de Novembre. Reporters sense fronteres té fitxat Jammeh a la seva llista dels 41 predadors de la llibertat d’expressió. I avui, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, és una ocasió per recordar-ho de nou. Informar és una feina de risc a Gàmbia. El mes de Gener, Mamadou Jallow va ser arrestat per haver escrit un article on uns grangers denunciaven la corrupció d’un polític local. Va ser posat en llibertat 3 dies després. Però d’altres, no tenen tanta sort. Des del 2004 un periodista continua desaparegut. I el 2006, el corresponsal de l’agència France Press i editor d’un diari local va ser abatut a trets al mig del carrer. Les investigacions fetes pel règim n’exculpen tota responsabilitat. Sense oficina ni representant […]
Read More
“La llista està oberta per aquells que vulguin agafar les armes i defensar la pàtria. Tots els malians, tots els amics del Nord, han de venir. Hem d’alliberar el Nord! » crida un jove al centre de Bamako. Una cinquantena de persones han tallat el trànsit al carrer que condueix a la plaça de la Torre d’Àfrica i animen als ciutadans a allistar-se per evitar que aquest país de l’Àfrica Occidental es trenqui en dos. Tot i la por a represàlies pels militars que han fet un cop d’estat el 22 de Març, els ciutadans malíans criden a la mobilització després que el Moviment Nacional de Lliberació de l’Azawad (MNLA) ha proclamat unilateralment la independència d’una bona porció de país. Però ara per ara, pocs saben què passa realment en aquest enorme territori que els joves a Bamako diuen Nord-Mali. Més gran que França i Bèlgica unides, l’Azawad o el Nord-Mali forma part del territori dels Touaregs, una ètnia d’origen nòmada lligada al desert que viu entre Mali, Líbia, Níger i Algèria. El Sàhara i el Sahel són territoris austers, durs, monòtons, poc poblats, però la pàtria d’una nació que busca el seu nord polític des de fa més de […]
Read More
“Sóc conscient que sóc un president d’un país en guerra” deia Dioumacounda Traoré, president de transició mentres jurava el seu càrrec amb “la crème de la crème” de la societat de Mali i també, davant del capità Sanogo i dels militars responsables del cop d’estat del 22 de Març. Ministre de l’antic govern d’Amani Toumani Touré, aquest matemàtic de formació és el responsable de fer la transició, organitzar eleccions i recuperar l’unitat territorial en 40 dies. Això diu l’acord signat entre els colpistes i els mediadors de l’Àfrica de l’Oest. Però a ningú li surten els números. Com es poden organitzar eleccions en un país enorme on la meitat del territori va proclamar l’independència fa deu dies i esta ocupat per jihaidistes dels països veïns? Com pot funcionar un cens electoral si centenars de refugiats es desplacen cap al sud i intenten creuar fronteres de països veïns? Al mercat central de Bamako la gent opina “Les eleccions hauran de ser després de recuperar el nord! Encara que ens costi 10 anys, primer és fer fora tots els estrangers. Com volem fer eleccions si les nostres mares, tietes, cosines han hagut de fugir de casa seva?” explica Sidi Be enganxat a […]
Read More
Si has de fer una radiografia dels francesos instal·lats a la capital del Senegal i saber què en pensen de les eleccions del seu país, cal trobar expatriats de tots els colors (polítics). La conversa amb el cap de redacció va anar així: _Tens un amic d’ultra dreta? _No. _Doncs espavila, perquè hauries d’equilibrar la peça. En una cala del barri Plateau de Dakar hi ha el Club dels Corses. Els Corses de Còrsega, de l’illa mediterrània,…! La seu del club és una terrassa amb vistes al mar on s’hi amaga un bar, un restaurant, una petita piscina i un terreny de petanca. Tot en ordre, net i polit, però és evident que ha viscut temps millors. Michel, membre i gestor de l’associació, darrera la barra defensa una opinió diferent a les que ja havia recollit. “Votaré a l’ultra dreta o a l’ultra esquerra a la primera volta, només per tocar els collons! Ja n’hi ha prou de Sarkozy, cal un canvi.” Li demano d’entrevistar-lo davant de la càmera. No way. Espera, m’aconsellen. Cal temps. S’acosta l’hora de l’aperitiu. La parròquia del dimarts hauria d’aparèixer per seguir un ritual ben francès: copeta, formatge i converses disteses entre amics. Un got […]
Read More
Macky us saluda! Serà el nou president del Senegal si s’enduu més vots que Wade a les urnes aquest diumenge. Amb 50 anys, aquest enginyer d’ètnia peul va ser l’home de confiança des seu contrincant gairebé 11 anys. Però el 2009 se li va acudir d’investigar la gestió del fill del “vell” en uns afers finançats amb fons públics. Ai, las! Wade modifica la Constitució per fer-lo fora de la presidència de l’Assemblea Nacional i Sall cau en desgràcia! Tocat però no enfonsat, Macky munta el seu partit i comença campanya pels… Estats Units. Però Macky és un producte polític de Wade. Menys expressiu, menys xerraire que el seu professor però amant també de les aparences. Només cal passar-se per Fatick, on ha estat alcalde durant 9 anys. Amb 30.000 habitants, en aquesta petita ciutat hi ha una nova avinguda desmesuradament gran sense acabar, una nou ajuntament gegant també sense acabar, centenes de làmpades (amb un look britànic) sense connectar a la xarxa elèctrica i un aeroport. L’aeroport tampoc funciona i l’única infraestructura acabada, la tanca que el protegeix, comença a caure a trossos. Això si, els ocells de la zona n’estan molt contents de tant espai per batre les […]
Read More
Lluny del front militar al Nord Mali, on ahir van caure en combat 15 soldats txadians, i de l’agitada Gao, on els membres de MUJAO segueixen combatent a cop de suïcides l’exèrcit malí, a Bamako es respira aires de renovació. A la capital de Mali, militars i polítics guiats per l’antiga metròpolis intenten avançar a pas de gegant per escriure el futur de tot un país Si d’una banda, la societat civil i els polítics comencen a escalfar motors per unes anunciades eleccions presidencials el proper Juliol, i cada setmana segons el ministre de gestió del Territori (l’equivalent al nostre Interior) un nou partit polític s’apunta a les llistes, de l’altra banda els militars intenten recosir el seu futur. El capità Traoré és un tipus rialler, content de tenir europeus aquests dies demanant-li informacions i permisos per moure’s amb garanties per aquest enorme país. Treballa dins l’equip de comunicació de l’exèrcit i estava al front quan Timbuctú va caure el passat Abril. “Jo estava al front… i t’asseguro que hi havia homes que no tenien la seva pròpia arma, o que es presentaven al combat amb armes defectuoses.” Difícil combatre doncs, els centenars de jihaidistes que havien recuperat part de […]
Read More
La premsa local reia fins fa no gaire: Abdoulaye Wade té 86 anys més IVA. L’edat del “vell”, com se’l coneix popularment, varia segons les biografies. Però a una setmana de la primera volta de les eleccions presidencials, el tema ja no fa gràcia. Aquest advocat liberal és des de fa 12 anys president de Senegal. Provocador nat, aspirant a premi Nobel de la Pau, Panafricanista casat amb una francesa, hi ha qui diu que Wade va passar 26 anys a l’oposició abans de ser cap d’Estat. Jo no hi era, així que no us ho puc jurar. Avui Wade desafia a tothom. Aprofitant el poder del seu partit a l’Assemblea Nacional el 2008 va modificar la Constitució. El càrrec de president es mantenia un màxim de 2 mandats pero els va ampliar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer mandat era de 5, pels 5 juristes del Consell Constitucional, no compta i és candidat de ple dret per un tercer mandat. Cal anotar que el sous dels 5 juristes i d’alguns ministres han estat augmentats considerablement els últims mesos. Un dia enganxat al vell durant la campanya electoral per adonar-me que al tercer poble ja […]
Read More
Un lacrimogen va rebentar una finestra de la mesquita El Hadj Malick Sy, al carrer Lamine Guèye del centre de Dakar. Eren les 5 de la tarda del divendres, dia de pregària, a la capital d’aquest país de l’Àfrica de l’Oest on els musulmans són el 95 % de la població. Joves manifestants i policia jugaven al gat i la rata als carrerons del centre des de feia hores. Un grup de joves va buscar refugi a l’edifici sagrat. Minuts després, la policia, que a mida que passen els dies de protesta augmenta el grau de violència, no va dubtar un segon. El projectil va entrar de ple al temple. Religiosos i manifestants van sortir-ne aixafant-se els uns als altres. La policia va poder bastonejar alguns manifestants i va acabar per recular a uns 100 de metres de l’edifici. Es van parapetar alguns carrers més enllà amb una camioneta blindada i un camió que ruixa aigua. Els religiosos van estendre catifes al carrer i van seguir pregant. Els joves, van continuar intercanviant pedrades i la policia responent amb bales de cautxú i més gasos lacrimògens. Els projectils van acabar caient sobre les catifes instal·lades al carrer on una cinquantena de […]
Read More
Al sud de Senegal hi ha un territori enclavat entre les fronteres de Guinea i Gàmbia que reclama l’independència. A Casamance la lluita armada va començar fa gairebé 30 anys i des d’aleshores viu en un estat de ni guerra ni pau. L’ocupació militar de l’exèrcit senegalès, els assalts de grups de guerrillers a carreteres i l’ús indiscriminat de mines antipersones han perpetuat el malestar en un territori ple de riqueses culturals i naturals. He tingut la sort d’escoltar les veus dels principals protagonistes. Es fa dir Pantera negra. És un vell guerriller que degut a l’edat ha abandonat les armes i la vida a la selva. Enorme, seriós i molt sobri aquest home d’ètnia Diola, porta una ploma vermella al cap la primera vegada que el trobo. “Això només ho duem els combatents.” La Pantera acaba d’assistir a una Assemblea del MFDC, el Moviment de Forces Democràtiques de la Casamance. Una trentena de persones, avis i joves, han discutit i compartit opinions sobre com mantenir la flama de l’independència viva i com reunificar les diferents faccions del moviment. És un moment clau. Les negociacions podrien obrir-se aviat. El canvi de govern a Dakar ha promès una gestió diferent d’aquest […]
Read More
Tot Dakar esta ocupat per xais. Tot? Si! No només els carrers i les principals avingudes, fins i tot la publicitat i la televisió. El programa “Khar bii”, el be en wolof, busca l’exemplar més guapo del país i arrasa entre grans i petits… tot i que no hi hagui estudis d’audiència en aquest país subtropical. Serà el proper 26 d’Octubre, la festa musulmana d’Aïd el Kebir, que aquí, a l’Àfrica de l’Oest tothom anomena “Tabaski”. Els musulmans recorden el sacrifici d’Abraham. Tot un malson financer per molts pares de família, obligats a gastar-se una bona quantitat de diners per seguir la tradició. No sacrificar un animal significa un deshonor, i aconseguir-ne un, tot i que sigui petit i magre, és primordial per a no ser la riota del barri. Almenys fins l’any proper. A la capital, carrers, places i avingudes estan plenes de xais vinguts de tot arreu. No necessiten ni passaport ni carnet de vacunes ja que les fronteres amb els països veïns estan obertes per aquests mamífers. Tot s’hi val per cobrir la forta demanda. A l’estació central de Dakar, el tragí d’animals i de sacs d’herba per nodrir-los és bestial. Els bens esperen el destí final […]
Read More
